Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma divendres, 7 de març de 2014

Sortida circular per conèixer els principals  "GRAUS" de la Serra de Montsant.
Encara que hi han alguns d'aquests Graus on no trobarem cap dificultat per passar-hi, hi han alguns que són molt atractius i un pèl complicats per progressar!

Mapa de la sortida.


Morera de Montsant.




Sortim de la Morera del Montsant pel camí que ens portarà al Grau de Salfores (Super sencill) fins arribar dalt de la carena de la Serra (no confondre amb la Serra Major) i tombarem direcció Est per anar a buscar el Grau de la Grallera (també sencill i sense complicació)
Camí Grau de Salfores.




Arribem al camí que ens portarà al Grau de la Grallera, que tampoc resulta complicat!
Caranejan en busca del Grau de la Grallera.




Passem  pel Grau de la Grallera, sencill i curt, i davallem camí avall fins a trobar una bifurcació.
Bifurcació de camins.



Continuem pel camí de l'esquerra en direcció al Grau de l'espinós.
Al fons els Bitllots.



La Serra Major i els nous pals indicadors.





Ja hem passat els Graus més sencills i inofensius... ara anem pels més complicats i atractius!
Balcó del Priorat.





El primer els Barrots, curt i accesible.
Grau dels Barrots.





El Grau del Carrasclet és més exigent i delicat.
Els dos trams del Grau del Carrasclet.




Abans de fer els últims trams del Grau Carabassal podem admirar, ara ja sense boira, una panoràmica a llevant de la Serra. Al fons el poble de Cornudella de Montsant i darrera el pantà de Siurana.
Mirador Carabassal.




Els dos trams del Grau Carabassal.






Ja superats tots els Graus, i pel camí del Carbassal , ens acostem al punt d'inici i final, la Morera de Montsant. Abans gaudim de les últimes imatges d'allà on hem estat!
Camí del Carabassal.




Aquí deixo un recull gràfic en video d'alguns graus de la Serra:








I També el Track de la sortida:



Sortida Març del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook