Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dilluns, 17 de març de 2014


Pujada al Puigsacalm i Puig dels Llops des del poble de Joanetes, amb pujada per la Canal Fosca (i els anomenats Ganxos Nous) i baixada per la Canal o trobem els Ganxos Vells.




La ruta la podem començar per pista (més volta), o per un corriol que puja directa (per la carena) a la Canal Fosca. Nosaltres començarem la sortida per pista i l'acabarem pel corriol.




Seguint el camí, i a deu minuts d'on hem deixat el cotxe trobem la Font de Joanetes, i amb aixeta incorporada.








A prop de Mas del Poc trobem una cruïlla que ens obliga tombar dirección  Santa Magdalena per can Guilla (Canal Fosca). El Camí continua sent ampla, encara que molt irregular, peró de seguida s'estreta i es va emboscant...fins arribar al camí carener (molt fressat i amb marques grogues)




Al moment d'incorporar-nos al camí carener aquesta és la panoràmica que tenim (Vista Nord).






El Barret resulta ser la bifurcació que ens obliga prendre el camí direcció Ganxos Vells (esquerra) o el camí cap a la Canal Fosca (dreta)...nosaltres ens enfilem cap a la Canal Fosca!







Direcció Canal Fosca pel camí nou!







Passarel·la metàlica.








                         Més passarel·les, graons i ganxos.








La campana de la Canal Fosca.











Una vegada superada la canal ens trobem als peus de Santa Magdalena del Mont, al fons les muntanyes del Pirineu Oriental (Núria/Camprodón).
.








Santa Magdalena des del cim del Puig dels Llops








Cim del Puig dels Llops, amb el Puigsacalm darrera.








Arrribem al Puigsacalm.








Des del Puigsacalm amb vistes a mitja Catalunya...!!












Després de moltes fotos i gravacions davallem direcció sud per anar a buscar la bifurcació de camins on trobarem el camí Pas dels Burros.



Superat el camí  Pas dels Burros i de dinar al Coll de Joanetes, ens dispossem d'atenssar-nos per baixar pels Ganxos Vells.







El primer tram que trobem, de baixada, sembla dret però fàcil.






El següent també és fàcil!










Ja superats els dos trams dels Ganxos arribem al conegut "Barret" i d'aqui (marques grogues) davallem per la carena cap el poble de Joanetes.
Per qui vulgui visualitzar la progressió en video de les dues canals aqui us deixo un enllaç del You Tube i qui vulgui més informació tècnica i dades de l'excursió deixo aquesta finestra del Track a Wikiloc:


Sortida Març del 2014










Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook