Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimecres, 1 de gener de 2014

Diu la Viquipèdia del Cap de Creus:
El Parc Natural del Cap de Creus va ser el primer parc marítimoterrestre de Catalunya (1998) i protegeix gran part de la península del Cap de Creus. Concretament protegeix part del territori dels municipis de Cadaqués, Llançà, Palau-saverdera, Pau (Alt Empordà), el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar, i Vilajuïga




Per mi aquesta zona es ideal per fer pasejades o excursions enriquidores....paisatges naturals incomparables, senders trepitjats  i per petites Cales perdudes (no més coneguts per pescadors o els habitants de la zona)
Una d'aquestes excursions seria aquesta que vam fer el passat 1 de gener del 2014. És impressindible de portar mapa, ja que hi han corriols que voregen la costa que potser no trobarem si no ens ho diu un mapa o aquest invent anomenat GPS !


Deixem el cotxe al costat del Far de Cap de Creus i, pel GR 11, ens allunyem en direcció W....visitant el que antigament va ser un complex turístic de vacances (Club Méditerranée S.A.) i avui dia es un espai protegit i tancat als cotxes (no més obert en dates concretes):el Pla de Tudela!
Abans, però, visitarem la Cala Culip amb la seva sorra grossa i la cabana de pescadors....





..i després el Pla de Tudela, amb la seva bellesa increible (Salvador Dalí va escriure aixó d'aquest indret:
"Aquesta part compresa entre el Camell i l'Àguila que tu coneixes i estimes tant com jo mateix és i ha de continuar per sempre essent geologia pura, sense res que pugui mixtificar-ho; en faig qüestió de principi. És un paratge mitològic que és fet per a déus més que per a homes i cal que continuï tal com està")




Visitat aquest indret (si, si ..un pèl turístic!) ens tornem a incorporar al GR 11, però de seguida l'abandonem en un revolt a mà dreta  (una pista tancada amb una cadena).

Aquesta pista ens portarà a la Platja de Narganta!
Un cop a la platja ens diriguirem al Rec de Narganta on trobarem el camí a seguir.











Hem de parar atenció a unes senyals grogues i a les moltes fites que trobarem...sempre en direcció NW.





Deixarem la Platja de Narganta i ens
allunyarem un pèl dels penyasegats, per atravessar una zona amb matolls alts i algun arbre dispers...
fins arribar, seguint un Rec sec, a Cala Galladera.








Aquí també hem de parar atenció i no despistar-nos, ja que trapitjarem roca i no visualitzarem la traça del camí...sempre seguir les senyals grogues i les fites!
























Aquesta bonica Cala  fondegen, a l'estiu, gran qüantitat de barques a motor i és un lloc elegit
pels pescadors per fer "Parada i Fonda" ja que disposen d'un petit i arreglat refugi.
A partir d'aquest refugi les marques a seguir son de color blau...fins arribar, de nou, al GR 11.


Seguirem el camí en direcció Oest, per anar canviant a Sud...fins a trobar la pista marcada com a GR 11.

De primer per camí emboscat, però evident, i a mida que avancem per camí més ampla i menys dens.



I finalment continuarem pel GR 11 fins a trobar les escales que pugen als edificis del Far (encara que en el mapa no ho possa, el GR ressegueix la carretera per l'interior...allunyat del trànsit dels vehicles)
Una tímida posta de sol ens felicita per la nostra "gesta"!






El video que segueix el vaig gravar un vespre de tempesta que castigava la costa!





El Track de l'excursió:


Sortida Gener del 2014










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook