Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 15 de maig de 2011

A mitjans de maig alguns XIRUQUEROS i amics comuns, vam fer nit al refugi d'Estós. El dia següent vam fer l'ascenció als Pics de Clarabides ...si no els vam fer tots va ser que hi havia un bon gruix de neu i que la boira va invadir els cims de les muntanyes el temps just que voltavem per les seves CRESTES !
Si hom té interés en consultar el track de pujada al refugi per la vall d'Estós ha de clicar aquí!

Mapa de la sortida.



Waixar track de Wikiloc:
(l'itinerari del track només contempla la pujada i baixada als cims des del refugi)






Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a l'inici de la Vall d'Estós. 
No més sortir del cotxe comença a ploure i ens refugiem en uns edificis abandonats que hi han per la zona d'aparcament.




Després de dues hores de camí, sota la pluja, arribem al refugi d'Estós.
Una dutxa i a sopar!
D'esquerra a dreta: Silvia, Josep, Toni, Marc, Raquel, Eli, Carme, Anna i un servidor que fa la foto ...Andreu.




A les sis i quart toca diana i a les set ja enfilem el camí de pujada per la torrentera de Gías.







Hem de vigilar amb el barranc de Gías, en un moment donat l'hem de travessar i si baixa força aigua (per pluges, desglaç ...) pot ser complicat.
Si hom vol veure com travessem el torrent a la tornada, ha de clicar aquí per visualitzar un video!








Seqüència d'imatges mentres progressem per la Vall de Gías.

El pic de Gías al mig de la imatge.

Itinerari a seguir.



Una mirada enrrera.
En la foto veiem les muntanyes d'Ixeia davant a la dreta i el vallibierna a l'esquerra.







Arribem a la capçalera de la vall de Gías, en aquí farem un reagrupament i picar alguna cosa.
També visualitzem alguns dels pics de la coneguda "cresta dels Gourgs Blancs", potser qualvevol dia els farem tots!






L'itinerari de color blau de la foto és el camí de pujada i baixada per tots els expedicionaris excepte l'Andreu i en Marc que ho farem per l'itinerari color vermell.
Comentar que la bretxa de Gías de la foto no es veu i queda darrera del contrafort rocallós del pic Gías.





Encara que les probabilitats d'allaus és baixa, la pendent que hem de superar i progressar ens imposa un pèl. Així que abans de continuar ens calçem les raquetes!









Iniciem l'aproximació.










En plena pujada per anar a buscar el Port de Gías. Encara que la pendent s'enfila de valent, la neu és bona per progressar amb raquetes.
Seqüència d'imatges en plena progressió.
En Josep comprovant el camí a seguir!


Ara és en Toni que va obrint traça!


De vegades relleva en Marc al capdavant!


Tothom empeny fort cap amunt!





Finalment hem arribat al Clarabide Oriental i amb la satisfacció reflexada en la cara, llàstima de la boira que ens impedeix de fer bones fotos de les vistes.







Dels següents pics no tenim fotos colectives del cim, ja que jo i en Marc vam avançar-nos per intentar fer el Gías i no vam coincidir amb el resta del grup i amb la pressa d'anar ràpids vaig oblidar de fer fotos.
De totes maneres deixo la següent panoràmica per si hom vol veure les vistes des del cim del Clarabide ...és una panoràmica d'estiu!
Panoràmica Clarabide Occ.







De camí cap al Gías.
Tant en Marc com jo no coneixem la canal de pujada al cim, i aquesta neu no ajuda a visualitzar la millor opció de grimpada.
Som a la Bretxa del Gías, amb el pic del mateix nom davant.






Des del coll de la "bretxa de Gías" observem la baixada dels nostres companys des del "port de Gías".
El "camí" de pujada el fan servir per davallar en direcció a l'Ibón de Gías.






Finalment decidim d'abandonar  la idea de coronar el Gías i fem mitja volta. 
Som al coll de la bretxa de Gías i veiem factible de baixar per aquí, així que som-hi!









Després de retrobar-nos amb tot el grup, continuem el camí de baixada.
Passem al costat de l'ibón de Gías.




De camí al refugi pel barranc de Gías.






Agafem les quatre coses que hem deixat al refugi i davallem la vall d'Estós direcció als cotxes.
Una última mirada als cims ..suposo que tornarem!







Insereixo un video que vaig fer de pujada pel Barranc de Gías.
                   






Aquest altre video el vaig fer de baixada als cotxes.
                  

Sortida Maig del 2011










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook