Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimecres, 2 de març de 2011

Durant la setmana hem estat parlant d'anar a fer el pic de l'Estanyol, un cim fàcil, però que fa poquet vam haber d'abandonar pel mal temps.
Vam ser en Darío, Angel, Anna López, Izmet, Mónica, Eva, Javi, Rafa, Anna Masip (baixa d'última hora) i un servidor ...Andreu. També van participar tres amics de la feina d'en Darío.
En un altre ocasió també vaig fer l'Estanyol en una sortida en sol·litari i a l'estiu.
Mapa de la sortida.






Baixar track de Wikiloc:






Sortim des de l'estació d'esquí Portè-Puymorens, concretament del parking de la Vinyola.
Pàrquing Vinyola.






Remuntem per pista d'esquí fins al llac Estanyol, on trobarem  "El Tramontane" un Bar-Restaurant i al costat un telecadira o remuntador amb el nom de "Font-frede".






Enfilarem la pista en direcció al final del remuntador.





Arribem al final del telecadira (l'última part resta tancada) i girem cap a l'esquerra ..en direcció al cim de l'Estanyol.






El nostre grup obre traça sobre una neu abundant.
Pugem amb raquetes fins a la meitat de la pendent, veien que s'enfila de valent i la neu és més glaçada decidim de calçar-nos el grampons (en aquest punt alguns de nosaltres  decideixen de deixar la motxila per recollir-la a la tornada).





Un cop a l'aresta cimera girem a l'esquerra i per terreny fàcil, arribem en pocs minuts al cim de l'Estanyol 


Foto colectiva de cim.






Després de moltes fotos  dalt del cim el resultat el podem veure si cliquem l'imatge següent en moviment.
Panoràmica Estanyol.










Després de fer la foto final de cim ens dispossem a baixar pel mateix lloc de pujada, prestant especial atenció a la baixada que va del cim fins al punt en que ens vam posar els grampons a causa del fort pendent.

Arribats al remuntador  el nostre company Àngel s'ens desmarca amb la seva taula de Snow. Veiem l'Àngel com s'ho passa d'alló més bé i baixa en un moment i gairabé sense esforç.

Sortida Març del 2011










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook