Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dimecres, 2 de febrer de 2011

Aquest itinerari el vaig trobar molt més  tècnic i ferèstec que d'altres (El risc d'allaus, però, era inapreciable)
Aquest cop l'Anna decideix quedarse a la furgo i fer una RAQUETADA d'entrenenament a prop de les pistes.
Mapa de la sortida.













Baixar track de Wikiloc:






Començaré  des del remuntador de "Coma Blanca, a Grau Roig i que ens portarà a la zona on es troben els Pics d'Envalira.







Per la pista d'esquí ens enfilem cap amunt.
A la dreta de l'imatge el pic Bony d'Envalira.





Arribo dalt de la pista i del remuntador, a prop dels anomenats "Clots de la Menera".






Anem pujant mentres el Sol despunta per sobre de la línia de cresta ...i precissament pel coll per on penso pujar!






El Corredor S.O. del Pic d'Envalira vist des de baix ...el "camí" de pujada!





El mateix Corredor de la imatge anterior, però vist des de dalt!





Dalt del corredor unes vistes impressionants.






Assoleixo el primer cim del dia ...l'Envalira.
Vista E des de l'Envalira.






Des del cim puc veure on tenim aparcada la furgoneta.







L'altre Envalira, el Negre d'Envalira, és molt aprop i el "puja baixa" es fa de manera ràpida i sencilla.
Vista W des del Negre d'Envalira.










Dalt del Negre d'Envalira es té la següent panoràmica:
Panoràmica Negre d'Envalira.










De tornada per la cresta, en direcció a la canal de baixada, faig una parada al que en algunes resenyes anomenen el pic Sud.
Cim del pic Sud.











Des del pic Sud faig una grabació de l'entorn ...realment espectacular!
El soroll de fons prové d'un "transmisor-recptor o walki" que sempre m'acompanya quan faig Alta Muntanya sol.











La tornada ho faig baixant pel coll de la "portella d'Engaïts". La pendent és menys dreta que el de pujada.
Una vista de la portella d'Engaïts de baixada.










Arribo a una bassa arranjada per abastir les necessitats de l'estació d'esquí, Des d'aquí tinc una perspectiva inmillorable dels pics assolits aquell dia.
La senyal color Vermell  de  indica la canal de pujada, conegut com a corredor SO d'Envalira amb pendents d'uns 35º/40º i de 150/200 mts de desnivell.
La senyal color blau indica la canal de baixada (Portella d'Engaïts) i amb pendents de 30º/35º.











Mentres baixo em trobo amb l'Anna , que aquell dia s'habia quedat a baix per fer una sortida més tranquila.



Sortida Febrer del 2011










Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook