Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dijous, 20 de gener de 2011

Aquesta sortida hivernal va resultar ser sencilla i molt gratificant. 
La zona on podia resultar delicada, la Canal dels Isards, es presentava amb una neu bona per pujar i la probabilitat d'allaus era baixa.
Sortim de l'aparcament inferior de l'estació d'esqui  Pas de la Casa-Grau Roig, i som la Victória, en Joan, l'Anna i Jo mateix  ...l'Andreu.
Mapa de la sortida.














Baixar track de Wikiloc:










Enfilem la pista del Cobil (Telecadira del Cobil) direcció O.  
Quan trobem una bifurcació  (2200 m) girem direcció SO, fins arribar al  Llac dels Pessons o Estany Primer (som a 2300 mts i al  costat del Restaurant/Refugi de Pessons).
Llac de Pessons o Estany Primer.






   En aquest punt podem gaudir d'una preciosa panoràmica del Circ de Pessons, i també podem visualitzar l'itinerari a seguir per arribar al cim dels  Pessons o del Gargantillar.
Seqüència d'imatges mentres progressem pel Circ de Pessons.













Molt endins del Circ de Pessons.











 Nosaltres portavem una resenya a seguir, però el més important és saber on trobar la Canal  dels Isards ...la canal de pujada.
La Canal té pendents de 35º/40º i un desnivell real d'uns 120 mts.








Base de la Canal dels Isards ...el "camí" elegit per ascendir al cim. 








I la mateixa canal des de la part superior  ...mentres pujavem!








Jo vaig arribar aviat a dalt  del coll (Portella de Pessons 2779 mts)  i vaig aprofitar per agafar imatges amb la càmera.
Als peus del Pic de Ríbuls.


Vista del pic de Pessons, o Gargantillar, i la canal dels Isards ...amb els companys pujant.











Vaig aprofitar, també, per recollir imatges de la progressió d'en Joan, la Victòria i l'Anna per la canal.
Un zoom de l'imatge anterior!


Aquí en Joan.


Aquí la Victòria.


I aquí l'Anna.










Un cop d'alt de la Portella de Pessons (2779 mts) hem de girar a la dreta, direcció Nord i enfilar l'ampla cresta fis a la fita cimera.
Seqüència d'imatges veien a la Victòria sortint de la canal.













En menys d'un quart d'hora de cresta-carena som a dalt!!  (2864 m)
La Victòria i l'Anna contentes de coronar el cim.


Foto colectiva de cim.








La imatge en moviment amaga unes vistes des del cim de Pessons.
Panoràmica Pessons.









Després de moltes fotos i de picar una mica iniciem el retorn ...i ho fem pel mateix camí de pujada.
Davallem per la Canal dels Isards.
Seqüència d'imatges mentres baixem per la canal.













Ja dins del Circ de Pessons desfem el camí fet al matí, com ja he dit una excursió sencilla i gratificant.
 Potser podriem haber baixat per la Collada dels Pessons (per on passa el GR 7) i no per la Portella (on baixa la Canal dels Isards) ...bé en un altre ocasió!

Sortida Gener del 2011










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook