Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team divendres, 1 d’octubre del 2010

Aquest cap de setmana llarg (9, 10, 11 i 12 d'octubre del 2010) no pintava bé per fer muntanya, s'havia instal·lat una borrasca en tota la Peninsula!
Però les prediccions metereológiques, d'última hora , indicaven una "curta" treva pel matí del diumenge ...així que ens dirigim cap al Balneari de Panticosa per fer el Pic del Garmo Negro!





Son les 8:30 i enfilem el camí de pujada a l'anomenada Mallata Baixa de les Argualas.
No fa fred però hi ha una boira que cobreix els cims del voltant, esperem que "escampi" aviat!!!

La imatge del Balneari ens acompanyarà un bon tros de l'ascensió!











Arribem a la Mallata Baixa d'Argualas, després d'una forta i dreta pujada entre el bosc!

El camí a seguir està marcat amb vermell...en direcció a la Mallata Alta!
Mallata Baixa.










Als voltants de la Mallata Alta de les Argualas (2300 mts) ens trobarem amb les parets que baixen de l'Argualas i del Garmo Negro, i els itineraris més freqüents són:
Ruta color vermell: 
Agafar direcció Nord per les pendents accesibles que baixen del Garmo i Agulla Pondiellos per anar a buscar la collada d'Argualas. És la ruta més utilitzada i més evident (amb fites i marques vermelles). Aquest itinerari connecta, també, amb la collada de Pondiellos.
Ruta color verd: 
Agafar direcció Nord-Oest fins a trobar uns torrents i canals que enfilen direcció Argualas...Collada d'Argualas! (També amb fites i camí fressat).La Canal, de la dreta, baixa de la mateixa collada de Pondiellos i sol porta aigua.És dreta però fàcil de fer a l'estiu...a l'hivern és una altra história!!

Ruta color blau
Agafar la mateixa direcció que la ruta color verd. El Torrent de l'esquerra (Barranc de les Argualas), haurem de superar pendents més  suaus però és més llarg!!


Mallata Alta.




















Una imatge de la "Canal de Pondiellos" (ruta color verd de la foto anterior). Fixeu-vos que la panoràmica del Balneari encara ens acompanya....la Boira també!!

Som a 2500 mts....
Canal Pondiellos.











Sortim de la Canal de Pondiellos i ens enfilem per les pendents, fàcils de transitar, on enllaçarem amb el Barranc de les Argualas. Per aquest barranc entrarem dins del conegut Circ de les Argualas.
El meu itinerari és el color verd.











Anem superant les pendents per terreny fàcil i en la direcció evident a la Collada d'Argualas....amb alguna que altra fita!  
2600 mts, aproximadament, ja començem a trapitjar neu!!!














Al arribar al Coll d'Argualas, una colla de bascos fan la seva aparició .... amb la seva característica fermesa i decisió. 
Som a 2850 mts!!
Imatge presa des de la Collada d'Argualas.













A partir del Coll ens dirigim cap el Est,...grimpant per la cresta en direcció al Garmo Negro.  
Arribem al cim.... a part de la Boira, ara comença a Nevar. 
Som a 3051 mts!!
Cim del Garmo Negro.












Deixo un video que testimonía la nostra arribada al cim...















Faig el retorn amb companyia dels muntanyecs bascos. La Baixada serà, per variar, per la mateixa ruta.
Camí del coll de les Argualas.

Els muntanyencs bascos que ja començan a davallar direcció al Barranc de les Argualas.












Ja no més em queda que prendre una cervesa al Refugi de Panticosa ..."la Casa de Piedra"!!!
Refugi "Casa de Piedra"


Sortida Octubre del 2010










Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook