Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dilluns, 2 d’agost de 2010

El Parc Nacional d'Ordesa i del Mont Perdut és, possiblement, el lloc més visitat dels Pirineus. Ofereix infinitat de possibilitats al muntanyenc expert o aficionat!! Pots trobar indrets molt transitats o llocs en completa sol·litud...per a mi és el retrobament amb la llibertat!!
El bus de Nerín fins a cuello Arenas.

Mapa de la sortida.

















Baixar trac de Wikiloc:
(les dades del track només comprèn la ruta del coronament de tots els cims amb sortida i arribada des del refugi de Gòriz)











Al mes d'Agost del 2010 no vam trobar plaça al refugi de Góriz així, doncs, vam haber de carregar amb la tenda per muntar-la a l'esplanada davant del refugi. Vam agafar el BUS de Nerín per deixar-nos a prop del Cuello de Arenas, i des d'allà flanquejar la Sierra Custodia fins al Refugi.
Deixem la furgo aparcada al poble de Nerín.













Deixem la furgo aparcada al poble de Nerín i agafem el bus que ens portarà a 2.200 mts, a una zona anomenada "Bacarizuela". Aquest servei de bus vol facilitar a molts muntanyencs l'ascensió als grans cims d'Ordesa (Mont Perdut, Cilindre Marboré, Punta de las Olas ...) o també una fàcil i ràpida aproximació al refugi de Gòriz.
Nosaltres anem direcció al refugi de Gòriz.










Crec que tots els que sortim del bus fem el mateix itinerari en direcció al refugi de Gòriz. Alguns tornaran el mateix dia després de coronar algun dels cims de la zona i d'altres, com farem nosaltres, pernoctaran al refugi o faran vivac pels voltants. 
També hi ha un altre posibilitat (també molt utilitzada i maquíssima) és de pujar al refugi des de la pradera d'Ordesa.
Mentres fem camí no deixem de maravellar-nos per alguna de les panoràmiques de la zona.










El pla del dia serà de pujar el Mont Perdut per la via normal i tornar al refugi per sopar i plantar tenda a l'esplanda que hi ha davant. Per alleugerir pes deixem la tenda i alguns estris dins del refugi, i també reservem el sopar ...ens ha tocat el segon torn!
Ja més lleugers enfilem el camí del Mont Perdut.












La senda és molt transitada i no hi ha perill en desorientar-nos. A 2400 mts ja començarem a remuntar el camí acompanyats per les parets i els contraforts de la Punta de las Escaleras i a 2500 mts passarem pel costat d'aquesta canal o corredor pedregós. Com indica la fotografía és el "camí" de la Punta de las Escaleras ...aquesta ruta si que és molt perdedora!












A 2800 mts, aprox, obtenim aquesta imatge de la Punta de las Escaleras. 












A 2980 mts. ja hem superat el Llac Gelat i enfilem el camí de l'Escupidera.  He marcat en vermell l'itinerari que vam fer i que es fa quan no hi ha neu.










A tota la canal se les coneix com la "Escupidera", però el seu nom ve d'una balconada de roques, localitzada a mitja alçada de la canal, que s'escora a la dreta i que cau al buit uns 60 mts. S'ha de vigilar molt a l'hivern amb neu glaçada.











Ara a l'estiu, sense neu, remuntar l'escupidera és bastant fàcil. En la fotografía veiem l'Anna enfilant canal amunt!












Estem un pèl cansadots, però ja som dalt del cim. 
Cimall del Mont Perdut.












El Mont Perdut és un cim de 3.355 mts, la tercera muntanya més alta dels Pirineus i també  molt concorreguda.












Alguna de les vistes que tenim des del cim.








També deixo un video que ens acosta a l'ambient d'Alta Muntanya. 
    












Mentres fem un mos decidim que farem a partir d'ara, l'Anna tornarà a Gòriz per la mateixa ruta de pujada i jo seguiré la marxa cap a la vessant Est. Primer aniré a buscar la Collada del Mont Perdut a 3074 mts. Aquesta collada és a tocar del pic Soum de Ramond o millor dit el "Corredor NO" que puja al Soum de Ramond (també conegut com pic d'Anyisclo) surt de la mateixa collada.
La desgrimpada fins a la collada és prou fàcil, però baixar pendent avall ja no tant.  M'he de calçar els crampons, ja que la baixada és dreta i hi ha prou neu per ocasionar-me algun ensurt.
Baixo directament als peus del Baudrimont NW, però primer coronaré la Espalda Esparrets.









Per anar a trobar la "Espalda Esparrets" he de baixar i envoltar el contrafort rocallós de les parets orientals del Mont Perdut i anar a buscar una aresta que conecta al cim de l'Esparrets. Com he de progressar amb neu i bastant bona, els grampons s'agafan fort i la pujada a l'aresta no és complicada.
Una fotografía des del Baudrimont NW.











Un cop assolit el cim de la Espalda Esparrets desfaig el camí i torno als peus del Baudrimont NW. Com indica la fotografía la pujada és pel fil de l'aresta, encara que sembla complicat no vaig trobar cap pas complicat, però si que hem de prestar molta atenció en les grimpades ...hi ha molt de pati!












El següent cim per coronar és el Soum de Ramond (també conegut com pic d'Anyisclo), i ho faré per la ruta normal. En un altre ocasió vaig assolir el cimall de la muntanya per la canal o corredor N, una canal de molta dificultat i on vaig passar molt de "yuyu" per arribar al cim.
La canal de pujada amb una dificultat de IIIº i la ruta normal de +Iº.

Una vista del Mont Perdut des del Soum de Ramond.








En una sortida anterior (la mateixa sortida que vaig grimpar per la canal nord) vaig fer la següent panoràmica.
Panoràmica Soum de Ramond.











La baixada la faig pel mateix camí de pujada, i flanquejo en direcció al Baudrimont SE. La pujada a aquest cim serà per un corredor en diagonal  que m'acosta a prop del cimall. Al igual que el Baudrimont NW també he de vigilar en la pujada, encara que en aquesta ocasió no hi ha tant de pati.
Aquesta fotografía mostra el recorregut realitzat per coronar els diferents cims de la zona. No hi ha l'itinerari de la Espalda Esparrets perque queda amagada, i tampoc el de la Punta de las Olas perque no surt en la fotografía.












El camí en direcció a la Punta de las Olas el faig sense grampons per falta de neu. Des del cimall tinc una vista també única de la majoria dels cims coronats aquell dia.










Des de la Pta de las Olas davallo per la vessant Sud/Sud-Est en direcció a la senda on discorre el GR 11. De baixada trobarem un graó de certa dificultat, però curt i sense caiguda. Continuarem pel camí fressat de baixada fins arribar a la senda del GR 11, en altres foros de muntanya comenten que si agafes dreceres en diagonal per estalviar temps i distància,  pots trobar alguna cinglera que talli la pendent de manera abrupta.











Un cop en la senda del GR 11 anirem en direcció a ponent fins arribar al collado Superior de Gòriz i d'aquí al refugi de Gòriz. Davant del refugi s'aplega una enorme espai verdós amb moltes zones planes, algunes d'inclinades i la majoria ocupades per tendes i vivacs, gràcies a que disposavem del "walki" per trobar l'Anna entre tant de moviment i gent.
L'Anna que ja m'esperava amb la tenda muntada i una gana de mil dimonis.











Per acabar la jornada vam gaudir d'un sopar deliciós en el refugi de Gòriz, també vam comentar la jugada després separar-nos en el cim del Perdut i tot amenitzat amb el vinet del refugi. Al final ja estavem molt cansats i vam caure rodó dins la tenda.
Al dia següent llevar-nos a les vuit, desmuntar tenda i esmorçar tranquilament.











El planing era desfer el camí del dia anterior  fins a Cuello Gordo (aprox. 4 km de distància) i davallar tranquilament en direcció a Nerín.
Des del Cuello Gordo fins al Cuello Arenas és per pista ampla i en baixada (aprox. 4 km de distància).
I de cuello Arenas fins al poble de Nerín a vegades per pista i d'altres per drecera  (aprox. 5 km de distància).
Vam arribar a Nerín a temps per dinar i ho vam fer davant d'un bon entrecot!



Sortida Agost del 2010










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook