Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 18 de juliol de 2010

Aquest cop anem a fer mal a la zona de Lliterola-Perdiguero.
Som una bona colla d'amics, i ens hem possat d'acord per fer una cresta sencilla i assequible com és la cresta de Lliterola a la zona del Perdiguero. Som en Quico, l'Anna, la Raquel, en Ricard, en Jordi, en Pika, en Marc i uns amics d'en Pika  ...i un servidor.

Mapa de la sortida.






Baixar track de Wikiloc:






Deixem els cotxes al voral de la carretera A-139 (Benasc-Hospital) i passat el conegut pont de Lliterola (Barranc de Lliterola). Uns metres més amunt trobarem la senda que puja al pic del Perdiguero per la vall de Lliterola.






La senda és molt evident i ressegueix el riu de Lliterola pel seu marge dret. En un punt determinat, a 2500 mts d'alçada, toparem amb unes pendents rocallosses. Aquesta zona marca una intersecció de camíns poc evident i clar,  si seguim el corriol traçat que s'allunya cap a l'esquerra ens portarà a l'ibonet de Lliterola i si girem a la dreta i remuntem les pendents rocalloses pujarem a l'ibón Blanco de Lliterola.

El camí de l'esquerra (color blau) porta a l'ibonet de Lliterola i al Perdiguero pel collado Ubago. També podem anar a l'ibón Blanco de Lliterola, però no coneixem el camí i no sabem que ens trobarem.
El camí de la dreta (color vermell) s'enfila roques amunt per anar a buscar el marge dret de l'ibón Blanco de Lliterola.






En aquest bifurcació fem un reagrupament, piquem alguna cosa i ens fem fotos.
Al fons veiem el massis de la Maladeta per la vessant de Cregüeña.
D'esquerra a dreta: Quico, Anna, Raquel, Ricard, Jordi, Pika i Marc.






La zona per la que transitarem no hi ha una senda evident per resseguir, si no que haurem de buscar les moltes fites disperses, per trobar el millor "camí" posible. Després de moltes rampes i blocs de pedra arribem a la capçalera del torrent Lliterola i per on desguassa l'ibón Blanco de Lliterola.
A l'esquerra veiem les pendents que ens portarà, demà, al cim del Perdiguero i al fons les muntanyes de Lliterola i Crabioules.





Ja hem arribat a la zona de vivac, hem deixat les motxilles i ens explaiem una mica pels voltants.
Una foto de l'ibón Blanco de Lliterola des d'on tenim montada la tenda-vivac.
Petits moments de relaxació.
Petits moments de relaxació.





Al dia següent, no molt d'hora,  ens possem en peu. 
sembla que hi ha una mica de núvols dalt dels cims.






El planning del dia és de coronar els cims del Perdiguero (Perdiguero, Hito E. del Perdiguero i el Hito W. del Perdiguero) i també tots els cims de la cresta de Lliterola (Tuca de Lliterola, Pico Royo, Punta Lliterola i Agulla de Lliterola). En una foto d'una excursió anterior i des del pic de la Tuca de Remuñe podem visualitzar l'itinerari.
En vermell l'itinerari de la circular i els cims assolits.






Efectivament a mida que anem pujant la boira es fa més densa.
En Quico i l'Anna en un moment de la pujada.





Arribem al primer cim del dia, l'Hito Est del Perdiguero.






A part de la boira, també fa un fred que pela.
Cimall del Perdiguero.






Aquell dia la boira em va dificultar de fer alguna de les panoràmiques que sempre m'en porto de les visites cimeres, tot i així no puc deixar de possar-ne una (del Perdiguero) d'una excursió anterior.
Panoràmica Perdiguero.





Ara si l'últim dels Perdigueros, el Hito W. del Perdiguero.






Anem de tornada al Perdiguero principal. 
La boira i el fred que no afluixen.






De tornada al Perdiguero i veient que la boira no escampa i el fred és molt intens, decidim que fer si continuar o abandonar l'excursió pel mateix camí que hem pujat. Al final tots volem continuar i crestejar la carena de Lliterola.







Aquest cop la sortida la farem ràpid i corrent, el fred i la boira ens anima anar per feina.
De totes maneres he de comentar que vam visitar tots els cims propossats i que vam documentar-ho amb les corresponents fotografíes de cim.






L'últim cim que vam visitar va ser l'Agulla de Lliterola, i aquest un pèl més díficil de fer.
Cim Agulla de Lliterola.





En una foto d'una excursió anterior podem visualitzar la pujada a l'Agulla de Lliterola i la posterior baixada a la collada Inf. de Lliterola.
Foto des de la collada Inf. de Lliterola.





Després de fer l'últim cim de la cresta davallem, per la collada Inferior de Lliterola, en direcció a la zona de vivac (a tocar de l'ibón Blanco de Lliterola) per recollir tot el material d'acampada i posteriorment retornar al pàrquing (el pont de Lliterola) pel mateix camí de pujada que vam utilitzar el dia anterior.
També posso una fotografía, d'una excursió posterior, que ens ajudarà a visualitzar tota la sortida des de una perspectiva diferent.
Vista des del Crabioules Occidental.



Acabem la nostra aventura pirinenca en un bar del poble de Benasc per recuperar forces.
Sortida Juliol del 2010










         Em pots seguir al Facebook!

2 Comment

  1. Ruta hermosa y muy montañera, a pesar del tiempo que tuvisteis. Quiero hacerla este verano en la primera semana de agosto con mi grupo de montaña. Gracias por el track, las fotos y las explicaciones.

  2. Gracias Antonio y buena ruta!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook