Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 9 de maig de 2010

Aquesta entrada l'he "farcit" de fotografíes i imatges de varies sortides fetes amb amics de procedència diversa.
La ferrada Teresina va ser una de les primeres instal.lades a Catalunya.
Va ser instal·lada i disenyada per un escalador, així doncs hom pot gaudir de la llibertat i la sensació d'escalar aquestes parets Montserratines i no "patir" en la progressió.






Una via ferrada a Montserrat és sinònim de dificultat i la via ferrada Teresina no és una excepció. La via s'inicia a la canal del Musclo, per un pas equipat amb una grapa serrada, bon indicador de l'inici i una cadena. Després trobem un pas encaixonat entre grans blocs, aquest cop equipat amb grapes i cadenes.
En Pepe ens assegurerà en alguns trams i només als que som menys experts en ferrades.





Després de pujar per un pla inclinat, arribem a un pont natural de roca i un dels passos més aeris de la via. Ben equipat quedem suspesos sobre de la canal del Musclo i podem contemplar l'inici de la via i la paral.lela canal de St Jeroni. 










Superat aquest ressalt avancem amb l'ajuda de cadenes per un tram inclinat enganxats a la paret. Arribem a un petit cim i podem contemplar, les parets frontals de Montserrat i la paret de Santa Cecília.













El camí gira 180 graus i ens porta cap a una petita canal equipada amb cadenes i nombroses grapes (aquest és el tram més via ferrada clàssica) fins arribar al cim de Santa Cecília. Hem recorregut la meitat de la via i podem contemplar a la llunyania el Mirador de Sant Jeroni i l'estreta xemeneia per la qual afrontarem el pas més difícil. Des d'aquí només dir que impressiona ...


Cim de l'Agulla Sta. Cecilia.

Cim de l'Agulla Sta. Cecilia.


L'efecte Broken? ...amb el mirador de Sant Jeroni al mig!






 Al cim de Santa Cecília podem instal lar un rapel de 20 metres o destrepar per una instal lació de mini-grapes.






Ja en el camí a 50 metres trobem una canal preparada per rapelar, via d'escapament ràpid al GR-172. Nosaltres continuem de front per un estret camí i superem diversos plans inclinats amb l'ajuda de cables i cadenes.






Finalment arribem a través d'una canal deteriorada per les pluges a la xemeneia final. Potser el tram més complicat es troba al principi, equipat amb una cadena. Després vam pujar amb l'ajuda de mini-grapes i amb grans grapes a mesura que la xemeneia s'obre (val ha dir que en aquell moment un "valent i escarransit" arbre ens va ajudar força).
Tram final Teresina per la Xemeneia.

Tram de la Xemeneia.





Arribem al final de la via, exhausts, per un estret corredor que puja directe al mirador de Sant Jeroni. Amb aquestes vistes se'ns fa difícil pensar que hem pujat per tan escarpada vessant amb profundes canals i parets verticals.


En definitiva sensacions úniques en la reina de les ferrades clàssiques.







El següent video ha estat elaborat i editat amb fotos i gravacions en direrents sortides i amb amics distints en cada una d'ellas.
  
  


Sortides anys 2007, 2008 i 2010










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook