Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 15 de novembre de 2009

Travessa en dues etapes per l'Espai Natural de la Tinença de Benifassà 
-Castelló-



Itinerari 1ª etapa:
Embassament d'Ulldecona - Portell de l'Infern - Salt de Robert - Fredes (on dinem i fem migdiada) - Pinar Pla (on cacem bolets) - Tossal dels Tres Reis - Refugi Font Ferrera (on dormim)
A prop del Portell de l'Infern.







Anem arribant al poble de Fredes, on dinarem.


Després de dinar una "migdiadeta".




El primer cim del dia, el Tossal dels Tres Reis ..de 1351 mts.
Punt on conflueixen les actuals demarcacions administratives de Catalunya, País Valencià i Aragó
Tossal dels Tres Reis.




De camí al refugi de Font Ferrera passarem per paratges arbrats i emboscats on es fan bolets.
La collita dels bolets que trobem seràn per menjar-los per sopar al refugi.

Refugi Font Ferrera ...amb el guarda, "bueno" el gos del guarda, content per allotjar-nos.




Itinerari 2ª etapa:
Refugi Font Ferrera - el Negrell - Refugi Mas del Frare (on fem un mos) - Faig Pare - Pi Gros - Embassament d'Ulldecona.
El dia següent, i després d'un bon esmorçar, abandonem el refugi i anem a coronar el cim del Negrell de 1345 mts d'alçada.
Cim el Negrell.

En el refugi Mas del Frare piquem alguna cosa.






De tornada passem per la Fageda anomenada "el Retaule" i on trobarem "el Pi Gros" i el "Faig Pare"
El Pi Gros.

El Faig Pare.





Amb les noies del MadTeam ens acomiadem d'aquesta maquíssima excursió.






Insereixo aquest video que "relata" aquesta mateixa excursió amb gravacions divertides i diferents.




Sortida Novembre del 2009











         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook