Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 9 d’agost de 2009

Sortida des del Coll de Tentes en direcció al refugi de Sarradets (Gavarnie-Parc National des Pyrénées), on dormirem.
Al dia següent farem la travessa dels cims que formen el Circ de Gavarnie
Casco de Marboré (3006 m), Torre de Marboré (3009 m), Espalda de Marboré (3073 m), Pic Occidental de la Cascada (3095 m), Pic Brulle (3106 m), Pic Oriental de la Cascada (3161 m) i Marboré (3248 m).
Després de coronar tots aquests cims pernoctarem al refugi de Góriz (Parc Nacional Ordesa i Mont Perdut).
Per visualitzar la ruta que haurem de fer des de l'aparcament fins al refugi de Sarradets clica aquí!

Mapa de la sortida.







Baixar track de Wikiloc:









Som l'Anna i un servidor ...l'Andreu.
Dormim en el "Buggyllit" al Coll de Tentes (França) i el dia següent, ben d'hora, comencem a caminar.
Coll de Tentes.







Primer passem pel Port de Bujaruelo (Espanya) i després, per senda HRP, anem direcció refugi Sarradets (França).







Molt a prop de la collada de Sarradets haurem de creuar el torrent que baixa de la Glacera del Taillón. En aquesta zona s'amuntega la gent mirant de trobar els millors passos per remuntar el torrent, i en alguns d'aquests passos trobarem inst·lades algunes cadenes.
Torrent del Taillón.









El lloc on està situat el refugi de Sarradets podem dir que és excepcional!





En el refugi ens trobem en Jaume B ...que ja habiem quedat prèviament!







Entrada del refugi.







El dia següent, també ben d'hora, començem a caminar.
A partir d'avui ens acompanyarà el nostre amic Jaume B. que també farà de guia i "CAp de Colla".
Remuntem les pendents camí de la Bretxa de Rotllan.





La bretxa de Rotllà (brecha de Rolando en castellà, brecha de Roldán en aragonés i brèche de Roland en francés) és un impressionant esvoranc natural de 40 mts d'ample i de 100 mts d'alçaria que s'obre als penya-segats situats sobre el circ de Gavarnie. Segons la llegenda, la bretxa va ser oberta pel cavaller Rotllà, nebot de Carlemany, mentre intentava destruir la seva espasa Durandal colpint-la contra la roca al final de la batalla de Roncesvalls contra els sarraïns.







Últims metres abans d'arribar dalt de la Bretxa de Rotllan.








El dia és espectacular i pels que no han vist mai la Bretxa de Rotllan és inoblidable.
Mentres ens dirigim cap al "Paso de los Sarrios" no podem deixar de fer fotos de la Bretxa.







La intenció és de fer el Casco de Marboré per la ruta normal, així doncs, flanquejem les parets que baixen del Casco per anar a buscar el "Paso de los Sarrios" i ho fem per un corriol fressat i trepitjat ...des de lluny, però, sembla imposible passar per allà!
En Jaume que ens espera dalt d'una lleixa.






"El Paso de los Sarrios" equipat amb cadenes.











El primer cim de la jornada, el Casco de Marboré de 3006 metres.







Vista W des del Casco.







 Baixem, pel mateix "camí" i reprenem la senda en direcció a la Torre de Marboré. 
Una vista enrera per contemplar el Casco de Marboré.






La senda es va complicant i ara la caminada es converteix en grimpada. Accedim a la Torre de Marboré per una canal/corredor que porta directament al cimall.
La canal d'accés vista des del cim de la Torre de Marboré.







Ja dalt de la Torre de Marboré, de 3009 metres, gaudim d'unes vistes impressionants.
Cim de la Torre de Marboré.







Vista W, amb el Casco en primer terme (amb gent pululant pel cim)  i el Taillón darrera.








Vista N, amb en Jaume contemplant la vall de Gavarnie des de la Torre.






Vista E des de la Torre, amb alguns dels cims que farem aquell mateix dia.
La mateixa vista E, però de més a prop.







Baixem del cim i ens tornem a reincorporar a la senda "Tresmilera" ..aquest cop en direcció a la "Espalda de Marboré".
Encara que flanquegem una congesta no és necesari de possar-nos els grampons.






Vigilarem la grimpada que hem de fer per enfilar-nos dalt del cim de la Espalda de Marboré.








Arribem al cim de la Espalda de Marboré, de 3073 mts.







Una vista W des de la Espalda. D'allà hem sortit de bon matí!








Un cop som dalt de la Espalda ja tot és més fàcil, perque els següents cims els trobem a prop uns dels altres i el desnivell és poquet. (Excepte el Marboré)
Tampoc hi trobarem passos de grimpada.
Cim de la Cascada Occidental, de 3095 mts.






Una vista des del cim de la Cascada Occidental amb els pics que farem seguidament. Per l'Anna, però, aquest serà l'últim cim de la jornada.







Cim de la "Cascada Central o pic Brulle" de 3106 mts.







Cim de la Cascada Oriental de 3161 mts.







Últim cim de la jornada ..el Marboré de 3248 mts.







Una panoràmica des del Marboré per la vessant Sud, i amb en Jaume contemplant tots els cim que hem fet aquell dia.







La mateixa foto que l'anterior però amb zoom.







Una vista des del Marboré direcció Nord.







Ja hem fet tots els cim que voliem fer, ara davallarem per la Faja Roya cap al refugi de Góriz.








Abans d'allunyar-nos molt donem una última mirada a la Cresta de Gavarnie amb alguns dels cims que hem fet aquell dia.







Vull deixar constància de les moltes "Flors de Neu o Edelweeis" que vam trobar per aquella zona d'Ordesa.










Si hom vol visualitzar aquesta excursió en video:

Sortida Agost del 2009









         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook