Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 23 d’agost de 2009

Ascensió al cim del Balaitús per la Gran Diagonal
L'Anna, en Josep i jo mateix, sortim  de Respomuso molt d'hora i tornem al refugi per sopar. (per cert sempre que he pernoctat en aquest refu m'ho he passat "pipa")
Serà la primera vegada que fem aquest pic, però tenim l'experiència d'en Josep i la nostra il·lusió per coronar-lo.
També vam editar la sortida en un video! 
Mapa de la sortida.




Baixar track de Wikiloc:
(les dades del track només són amb sortida i tornada al refugi de Respomuso)








Des del poble de Sallent de Gállego surt una carretera estreta que porta fins a l'embassament de la Sarra. Nosaltres aparcarem el cotxe al fons de la presa, a prop d'un petit bar-restaurant. 






Al final de l'aparcament hem de creuar un pont i seguir una senda marcada amb les senyals vermelles i blanques del GR 11.
Un camí evident i trepitjat, amb el pic Arriel a la dreta.







Aquesta excursió fins al refugi de Respomuso (aprox. 8 km de distància i uns 800 mts de desnivell) val molt la pena de fer encara que no es vulgui pujar a cap pic. El camí puja en tot moment al costat del riu d'Aguas Limpias i seguint el GR11. També hi ha una variant si girem a l'esquerra, així que trobem un rètol que ens indica en direcció als ibons dels Arriel, però és més llarga i més esgotadora. Aquesta variant la farem demà per ascendir al Balaitús pel corredor de la Gran Diagonal.
El refugi de Respomuso situat al Circ de Piedrafita a les ribes del llac-embassament de Respomuso a 2.200 mts d'altitud.








El refugi disposa de més de 100 places i és guardat tot l'any. (a causa de la seva situació en  zona de perill d'allaus, des del 2015 hi han unes dates d'obertura. Del 15 de març fins el 15 de desembre)
Interior del refugi.

Exterior del refugi després de sopar.








En el refugi vam conèixer un muntanyenc de Barcelona, en Jordi. En Jordi tenia un projecte personal, que era de travessar tota la serralada pirinenca pel GR 11 i s'agafava uns dies tots els estius per realitzar  aquesta gesta.  Vull afegir que ens el vam tornar a trobar l'any 2013 al refugi d'Estós ...i continuava amb el seu projecte!
D'esquerra a dreta en Josep, l'Anna i en Jordi. Al fons el pic de la Punta Zarra, Llena Cantal i el Tebarray.







Sortim ben d'hora i agafem la mateixa senda per on vam arribar ahir al refugi. Agafarem la direcció que possa "la Sarra/Sallent", però atenció que a pocs metres, a l'alçada de la presa , haurem d'agafar el camí de la dreta que porta als ibons dels Arriels i no a l'embassament de la Sarra.
Aquest rètol és darrera del refugi de Respomuso i és una ajuda per orientar-nos.






El camí que duu als ibons dels Arriels té un desnivell negatiu total inapreciable, però si que té alguns "puja-baixa" que haurem de tenir en compte. El camí que porta a l'embassament de la Sarra és tot de baixada i és el que vam fer ahir per pujar al refugi.
Les primeres llums sobre les muntanyes fronteres amb França.

Encara avançem a l'ombra, amb el pic Arriel ben il·luminat.







Remuntem el barranc d'Arriel, ara aviat entrarem a la cubeta dels ibons o llacs d'Arriel.








Arribem a l'Ibón d'Arriel Bajo, amb el pic Palas reflectit en les seves aigües.






Ja som a la cubeta dels llacs Arriel i continuarem per la senda que envolta els ibons fins arribar a l'últim.
A l'ibon d'Arriel Alto desguassa les aigües que baixen de la glacera de les Frondelles (i d'altres torrenteres) i també del conegut "Gorg Gelat o Chelau".
Enfilarem el barranc que trobarem a la dreta i que ens portarà a l'ibón Xelau.
Ibón d'Arriel Alto.







Remuntarem per la vorera del barranc, sempre pel marge dret i seguint les fites disperses, fins arribar al Gorg Gelat. En aquí l'envoltarem per l'esquerra i continuarem amunt, ara sense un camí marcat ni evident i amb fites perdedores. Després de superar (per l'esquerra o per la dreta) un gran "bloc" pedregós arribarem a la base d'un evident contrafort rocallós que divideix la conca de la glacera de les Frondelles i la canal/corredor que ens portarà a la Gran Diagonal ...a la base d'aquesta canal/corredor trobarem la cova Andrée Michaud.
Localització de la cova Andrée Michaud.







Aquesta cova la trobem encastada entre les roques del contrafort i protegida per gruixuts murs de pedra col·locats per protegir l'interior de la cova. En un moment d'urgència pot servir-vos de vivac.
Interior de la cova, amb el pic Palas davant.





Vista que tenim des de les proximitats de la cova Michaud. Hem pujat des de l'Arriel Alto i Ibón Xelau i baixarem pel coll Wallon i Ibón d'Arriel Bajo.







Aquest es la canal que trobem a la dreta de la cova i que ens ajudarà a trobar la Gran Diagonal.
Podem pujar a tocar de la paret de la dreta o  també podem fer-ho per l'esquerra, amb alguns passos més sencills, però més aèris.  A partir d'aquí és aconsellable de portar possat el cas per possibles caigudes de pedres i roques.








Superada la canal arribem a l'ho que podria ser un Coll ...amb unes vistes privilegiades de la Gran Diagonal.
Hi ha  preocupació en els membres de l'expedició.





La Gran Diagonal és una cornisa pedregosa i ampla que s'enfila per la cara nord del Balaitús. Tot i ser ampla trobem alguna roca solta que ens pot ocasionar algun ensurt, també haurem de vigilar els estimballs de la vessant nord. El corredor de pujada és molt evident, però hem de parar atenció en no arribar al final o al punt més elevat del corredor i girar a la dreta per un una canal més dreta i inestable. 
Itinerari de la ruta.





Abans d'incorporar-nos a la Gran Diagonal, haurem de perdre una mica d'altura i atacar-la per una cornisa més ampla.







No hem d'arribar a la bretxa, si no que girarem a la dreta per enllaçar amb unes canals pedregoses que s'enfilen de valent. Possiblement haurem de grimpar algun o altre pas de IIº.








L'última canal o xemeneia abans d'arribar a la cresta cimera.  Podem dir que ès la més "expossada" de totes!





Ja hem arribat ...cansats i contents.
Cim del Balaitús.






Després de les fotos de rigor, "santornemi" pel mateix camí. He de comentar que amb un temps bo, com el que vam tenir i sense neu, la pujada o baixada no té excessiva dificultat. Només hem de tenir present que hi haura algun que altre estimball que ens pot ocasionar impressió per la caiguda que representa.
L'Anna baixa sense la "MOTXILOTA". L'havia deixat abans de les grimpades més expossades per no anar carregada.





Abandonem la cornisa de la Gran Diagonal, i davallem per la canal que duu a la cova Michaud.








Així que anem baixant i superem la cova Michaud, canviem la ruta de tornada i anem a buscar el Coll de Wallon.
En blau el camí de pujada al Balaitús pel barranc del Gorg Gelat o Chelau, i en vermell el camí de baixada per la collada de Wallon i Arribel Bajo.





Mentres baixem per la tartera tenim una espectacular vista de la vessant nord de la Bretxa Latour. La gent que fa servir aquesta via de pujada ho fa per la vessant sud, que no es veu en la fotografia.








Continuem baixant en direcció a la collada Wallon.
Si fem una mirada enrera veurem el lloc on hem canviat de ruta, i també on podem localitzar la cova Michaud.
En blau el camí de pujada al Balaitús pel barranc del Gorg Gelat o Chelau, i en vermell el camí de baixada per la collada de Wallon i Arribel Bajo.
Localització exacte de la cova Andrée Michaud.







Una altra mirada enrera a prop de l'Ibón de l'Arriel Bajo. També per localitzar el Collado Wallon si volem fer l'ascenció per aquesta ruta.
En vermell la ruta de baixada.







En aquesta imatge podem visualitzar el Collado Wallon, la Gran Diagonal i el Balaitús. La foto és feta en el moment que comencem en abandonar la cubeta dels llacs d'Arriel.







Abandonem els ibons d'Arriel i encarem el camí (el mateix del matí) que ens portarà al refugi de Respomuso.
En aquestes dues últimes fotos encara podem localitzar el pic del Balaitús.







Ja podem veure l'embassament de Respomuso.
La cervesseta fresca de mig litre ens espera ....també el sopar!


Sortida Agost del 2009










         Em pots seguir al Facebook!

2 Comment

  1. Molt ben documentat, moltes gracias pèr compartir.. Salut i MOntanyes !!

  2. Gràcies per llegir-ho i pel teu comentari. Salutacions!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook