Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 19 de juliol de 2009

Som l'Anna, la Carme, l'Albert i un servidor ..l'Andreu.
Aquest cap de setmana anirem a fer el Tuc de Mulleres des de la boca Sud del Tunel de Vielha.
El dissabte mateix pujarem amb el cotxe i farem l'aproximació per dormir als Estanys de Mulleres o Estanhots de Molières amb tenda, encara que hi ha el refugi lliure per a 18 persones, nosaltres ens atrau de dormir al costat dels Estanys a 2340 mts.
El diumenge farem cim i baixarem al cotxe ...també tornarem a casa.
Som l'Anna, la Carme, l'Albert i un servidor ..l'Andreu.
Val a dir que aquesta sortida serà el bateig de l'Albert en el seu primer 3000'l, esperem que sigui un èxit!









Aparquem el cotxe en una explanada que hi ha a l'antic refugi d'Espitau de Vielha, on actualment trobem l'Hostal refugi de Sant Nicolau.










Seguím el sender, en direcció W, que ens porta a una cascada que passarem per la dreta, per arribar a un gran pla per on transcorre el riu, i tornarem a trobar a un altre salt d'aigua, que també hem de superar per la dreta.











A la cota 1800 mts, el camí comença a guanyar alçada per les parets que tanquen la vall.
A mitja alçada comença a ploure.










Al final del mur trobem els Estanhots de Molières, amb el refugi de Molières.
Refugi lliure de Mulleres.
La nostra intenció és de muntar tenda a prop de l'Estany.

Un moment de relaxació i aprofitant en assecar-nos una mica abans de muntar la tenda.

També aprofitem per possar en la "nevera" el vinet del sopar.

Ja hem muntat la tenda ..ara a sopar!











Després d'una nit plujosa, a estones amb intensitat, i una matinada sorollosa (amb trons i llamps llunyans) ens llevem ...no molt d'hora.
Comencem el dia envoltats de boira.

Mentres esperem que la boira "escampi", aprofitem per esmorçar.

Veien que el temps millora comencem per treure les motxilles i desmuntar la tenda.









El camí segueix en direcció W, marcat amb fites i guanyant alçada ràpidament, al mateix temps que el sender va perdent entitat i van guanyant presència els blocs, les pedres i alguna congesta de neu encara presencial.
L'última pala, amb més inclinació, ens obliga de passar-la amb grampons.

Ja superada la pala de neu, ens tornem a treure els grampons.









La traça del camí ens obliga enfilar-nos per canals i grimpant en ocasions per roques inestables, fins a superar el Coret de Mulleres a 2900 mts.









Des del coll seguim la cresa en direcció S i entre blocs assolim el cim del Tuc de Mulleres a 3010 mts.
Cim del Mulleres.









La tornada ho fem pel mateix itinerari, crestejar la carena fins a trobar el Coret de Mulleres.
Desgrimpada en direcció a la "pala de neu".

Una bancada de boira ens acompanya una estona.

Ràpidament davallem les pendents quant quatre gotes de pluja fan acte de presència.

Recuparem la tenda i sacs de dormir, protegits i amagats prèviament, i continuem descendint  ...ara ja per les pendents herbades!









Ja som al camí planer que ens portarà al refugi de Sant Nicolau, on tenim el cotxe.
Agafem el cotxe i ens acostem al refugi de Conangles (a prop de Sant Nicolau) on dinem-baranem una mica.
Després directa a casa.
Recordar que aquesta sortida ha sigut el bateig de l'Albert en el seu primer 3000'l ..enhorabona!








Insereixo un video per si hom vol visualitzar aquesta sortida en aquest format:


Sortida Juliol del 2009










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook