Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 8 de juliol de 2007

Sortida de Cap de Setmana per fer ascenció al Mont Perdut per la coneguda "Ruta de las Escaleras". El primer dia fem nit a l'Alberg de Nerín i el següent, pujant al Serrato de Bozo amb el bus 4X4, fem l'ascenció als dos cims.

Mapa de la sortida.



Baixar track de Wikiloc:








L'autobús ens deixa a prop d'un camí que enllaça la Pista forestal Nerín/Torla amb el Cuello Gordo. Començem a caminar a les 08:00 i hem de tornar a les 20:00 al mateix lloc.
Mentres caminem per la Sierra Custodia no podem deixar de contemplar uns paisatges increïbles.







La Vall d'Ordesa amb el curs del riu Arazas en el seu centre i flanquejat per les parets de la Fraucata (Dreta) i de la Serra de les Cutas (Esquerra)
                Les parets de la "Fraucata" i la espectacular "Punta Tobacor".





Dues imatges del Circ de Soaso i els gegants que el custodien: Cilindre Marboré, Mont Perdut i el Soum de Ramond.








Ja superada la Sierra Custodia en acostem al refugi de Góriz, alguns de nosaltres agafem aigua i d'altres fan un mos.
Refugi de Góriz.







Però de seguida agafem el corriol de pujada al Mont Perdut.








A l'alçada de les parets que baixen de la Punta de las Escaleras, hem d'abandonar la ruta normal del Perdut i girar a Llevant (Est) i pujar per aquesta canal.
La majoria de la colla segueix direcció al Llac Gelat (Lago Helado i ruta normal del Mont Perdut), mentres en Jaume i jo mateix enfilem per aquesta canal.








Seguint algunes fites disperses, i flanquejant algún resalt delicat,  arribem al cim de la Punta de las Escaleras...amb vistes espectaculars de l'entorn.
Vista direcció nord.

Vista direcció sud.








En aquest video en Jaume B ens fa cinc cèntims de les vistes que tenim des de la Punta de las Escaleras.








Una Imatge/Croquis de la ruta de pujada al Perdut des de la Punta de las Escaleras. En la fotografía veiem la ruta a seguir i els dos passos més expossats que haurem de superar.








Jo mateix enfilant el "Segon Escalón o Graó" en direcció al Mont  Perdut. En Luís Alejos el descriu com "un pronunciado corredor  de 15 mts de trepada (IIº). Tiene presas sólidas y grietas para empotrar las botas. En lo alto de la chimenea hay anclaje para bajar en rappel". El mateix muntanyenc li dóna a aquesta ruta d'ascensió com a PD (grimpada en terreny expossat, corda útil).
Aquesta és una foto d'en Jaume.







A mida que anem pujant la boira ens vol fer la gitza i ens dificulta la contemplació de l'espectacular paisatge.
  Ja d'alt del Mont Perdut ens retrobem amb els companys d'expedició.
Cim del Mont Perdut.








Cim del Mont Perdut.







Sense possibilitats de fer fotografíes abandonem el cim i davallem per la ruta normal de "La escupidera".
En Dani i la Laura ja han superat la coneguda i delicada "Escupidera".




Ja molt més tranquil en Dani davalla content en direcció al Llac Gelat (Lago Helado). Davant i al fons la gran mole del Cilindre de Marboré.








Tota la Canal de baixada, també anomenada canal de la Escupidera, vista des del Llac Gelat.








Així que baixem tenim una bonica vista de la Punta de las Escaleras.









Arribats a la Sierra Custodia el cel s'obre un pèl, cosa que aprofitem per fer fotografíes.
Del paisatge ...
Des de la Sierra Custodia.








...i de tots nosaltres ! 
D'esquerra a dreta: Jaume S, Laura, Carme F, Mª Antónica, Dani A, Josep V, i Jo mateix. Al fons les Tres Sorores.






Deixo un video de la mateixa sortida:


Sortida Juliol del 2007










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook