Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma dissabte, 8 de novembre de 2008

Quedem tots (L'Anna, en Fèlix, l'Andreu i les dues Begos) al restaurant "Can Jepet" de Setcases.
Mentres esmozem estudiem els últims preparatius d'aquesta sortida de dos dies: menjar pel dia d'avui i per demà, sopar per avui al refugi de Coma de Vaca i també esmorzar per demà ...i el més important de tot portem una il·lussió molt gran per compartir aquesta sortida d'alta muntanya.

Mapa de la sortida.





Baixar track de Wikiloc:










Deixem el cotxe a l'últim revolt de la carretera que puja al l'estació d'esquí Vallter-2000
tenim sort per deixar-ho a prop del camí de pujada, normalment s'omple tot i molt aviat.
Enfilem el camí que porta al refugi d'Ulldeter.
La neu ens obliga a calçar els grampons.



Deixem el refugi i continuem el camí amunt, a part de ser també el GR 11 és la ruta normal d'ascenció al Bastiments i Gra de Fajol.




Arribem al Coll de la Marrana, al fons el pic de Bastiments amb la majoria d'excursionistes cap allà!


Després de picar una mica i recuperar forces mirem d'orientar-nos per agafar la direcció correcte al coll de la Coma de l'Orri.






Les dues collades (Marrana i Coma de l'Orri) són practicament a la mateixa altura, no més haurem d'agafar les pendents més accesibles i còmodes per transitar d'un coll a l'altre.



I des del coll de Coma de l'Orri enfilarem la pendent que ens portarà a la cresta carenera anomenada  "Cims de la Coma de l'Orri"



La carena va pujant lentament fins arribar al Puig de les Borregues.



Després la carena davalla, també lentament, fins el Fontlletera. 
A prop d'aquest cim fem un mos.



Des del Fontlletera baixarem directament a la Plana, on hi ha el refugi de Coma de Vaca.






Arribem a la Plana, amb el riu Freser davant nostre i el refugi al fons.
El refugi està tancat però la part lliure no.
Ens el trobem net, ordenat i buit de gent ...aquella nit dormim plans!



El dia següent, no molt d'hora, començem a desfilar. 
El plan serà d'enfilar la Coma del Freser amunt per sortir, de nou, al Coll de la Marrana.



De pujada i a prop del refugi, ens trobem la Cabana de Coma de Vaca.



La pujada la fem amb tota tranquilitat, tant traquilament que arribem a les fosques al coll de la Marrana.



Panoràmica des del coll de la Marrana.
A l'esquerra la Serra del Catllar, a la dreta la Serra de la Vaca i el Torreneules més a la dreta. Al mig trobariem l'inici de les Gorgues del Freser i amb el refugi de Coma de Vaca amagat en la foscor. Els pics lleugerament a l'esquerra són el Puig del Balandrau i els Tres Pics.
Sortida Novembre del 2008










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook