Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 19 d’octubre de 2008

Ruta circular per la Serra de Tristaina, amb sortida i tornada des del parking d'Ordino-Arcalís. Per fidelitat a una resenya no vam assolir altres cims ni progressar per tota la cresta. Peró vam grimpar per "xemeneies", crestes i parets, vam remontar una congesta de neu i glaç a la vessant nort del coll Forcat (els grampons els vam deixar al cotxe...jeje) i vam fer moltes i moltes fotos. Dia clar i moderadament ventós (el migdia ens van visitar els núvols). Desnivell acumulat (segons els meus "registres"): + de 1600 mts. Temps total: 10 hores i mitja.





Inici de la caminada.

A la dreta el camí direcció Llacs de Tristaina i el de l'esquerra el de baixada des del Port de Creussans.





Abans d'arribar als estanys i amb el sol encara baix.





Els rètols indicadors ens ajuden a seguir la ruta correcta.





Darrera l'Anna, i una mica a la dreta, hi ha el Tristaina.




Cim del Tristaina.





Del Pic Tristaina fins el Pic Estany Forcat ...tot Cresta.






No pujem al Pic Costa Rodona, si no que flanquejem la tartera fins al Coll Forcat.





Cim del Gran Forcat.




Continuem per cresta-carena fins al Creussans.




Placa en memoria ha Mossen Cinto Verdaguer.
Placa localitzada al Port de Creussans.



L'últim cim del dia ...el Pic de Cabanyó.
Foto feta per l'Anna des del Pic de Creussans.



Per camí trepitjat i facilot anem baixant cap al Parking Ordino-Arcalís




Sortida Novembre del 2008










Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook