Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dilluns, 6 d’octubre del 2008

 Era la segona sortida del mes per fer aquesta llarga circular.
La intenció era de pujar al nucli dels pics de Russell i fer el màxim de pics d'aquella zona. (vam fer Avantcim Russell, Pic de Rusell i Punta Bretxa del Russell). Per fer la sortida més atractiva i menys dura vam aprofitar la cabana de Botornàs per dormir el dia abans.
Cabana de Botornàs.

Mapa de la sortida.


















Baixar Track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc












Aquesta és una sortida llarga i potser de grimpades complicades. Volem fer el Russell per l'anomenat corredor meridional del Russell, la mateixa ruta que descriu Luís Alejos en el seu llibre "Pirineos guia de los 3000 m".










Deixem el cotxe a l'aparcament de l'embassament de Llauset i fem l'aproximació fins a la cabana de Botornás (de pastors) el dia anterior.
Sortida del tunel de Llauset.







Envoltem l'embassament de Llauset per la dreta.
Al fons a l'esquerra podem veure el parking on tothom deixa el cotxe.











El camí es evident i trepitjat.
Imatge clarificadora del camí a seguir.








Arribem a la cabana de pastors ...i ens instal·lem còmodament!
Interior de la cabana de Botornàs.









El diumenge, d'hora i de nit, sortim en direcció al coll de Vallibierna.











En el coll ens encaminem (sense perdre alçada) cap el coll dels Isards.











En arribar hem de flanquejar per l'esquerra (el cordal que baixa del Russell) per anar a buscar els ibons que són a tocar de l'anomenada "paret meridonal del Russell".







Situats en el ùltim ibon hem de trobar el corredor que ens durà al cim del Russell (situat entre aquest llac i unes crestes que pugen per la dreta).








El corredor-tartera no és dificil peró hem d'extremar els sentits, ja que una caiguda pot ser fotuda.
Canal de pujada als Russell.



Una mirada enrere. Al fons els pics que flanquegen la Vall de Salenques.






Un cop d'alt coronem l'Avantcim del Russell.
Avantcim del Russell.








De camí al Pic Russell ho fem pel sender molt trepitjat que trobarem a l'esquerra de la cresta. També ho podem fer per la cresta ...però aquest cop no!
Camí del Pic Russell.









El següent pic serà el Russell.
Cim del Russell.










Les vistes que hom pot gaudir des del cim del Russell.
Panoràmica Russell.










Mentres l'Anna espera al cim principal, jo vaig a fer la Punta Bretxa del Russell.
Cim de Punta Bretxa del Russell.










I les vistes des de la Punta Bretxa Russell.
Panoràmica P.B.Russell.












De tornada ho fem pel Corredor Sud del Russell fins arribar als ibons de Llosars, d'aqui a la collada Soler i Coll i novament al coll de Vallibierna.
Corredor sud del Russell.


Tartera de Llosars camí de la collada Soler i Coll.







A partir d'aquí enllaçarem amb el GR 11, que ja coneixem del matí, i tornarem a repetir la collada de Vallibierna, cabana de Botornàs, Estany de Llauset i arribada a l'aparcament de la presa de Llauset.
Sortida Setembre del 2008.










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook