Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma divendres, 6 de juny de 2008

Ascensió al pic de Comapedrosa (Andorra), amb sortida i tornada des d'Arinsal (1.400 mts de desnivell aprox.)
1er. dia: Pernoctació i sopar al refugi de Comapedrosa.
2on. dia: Pujada al cim per l'itinerari habitual (per l'estany negre) i retorn per la vessant Sud, Sud-Est directa al refugi de Comapedrosa (desgrimpada dureta, trencacames, peró molt maca)







Som l'Anna, la Carme, en Xavi i el que fa la foto ...l'Andreu.






Per zona obaga i camí evident arribem al Collet del Comapedrosa.









El refugi de Comapedrosa, on pernoctarem aquesta nit.








Abans de sopar una mica d'esbarjo per la zona.
Estany de les TRuites.








Al dia següent començem l'ascensió al cim, per camí evident ..el GR-11








La neu ens amaga les senyals del GR-11, però hi ha bona traça!












Superada la bifurcació de l'Estany Negre ens dirigim cap al cim.







Per cresta sencilla.







La foto de cim.






El retorn ho fem per un camí diferent al de la pujada. 
Ho farem per les pendents que baixen directament a la Vall de Comapedrosa, on hi ha el refugi.


Trobarem neu, herba, pedrotes i amb desgrimpades delicades.
Una baixada exigent, però diferent i maca.



L'Anna observa la paret que hem hagut de superar per retornar al refugi.






En direcció al refugi per agafar quatre coses que hem deixat.







A vegades hem hagut de buscar els millors passos per superar el riu Pedrosa.










Ja queda poc per finalitzar la nostra sortida de cap de setmana.
Pont sobre el riu Areny.




Grandalla.




Sortida Juny del 2008










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook