Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 20 d’abril de 2008

Sortida de cap de setmana per conèixer la Serra del Cadí i més concretament per visitar el Costa Cabirolera i el Comabona.
El primer dia farem l'aproximació a la Cabana dels Cortils, on dormirem. El dia següent farem les ascensión, primer el Costa Cabirolera i després el Comabona.




Deixem els cotxes a la tanca de la Jaça i comencem a caminar en direcció al Coll de les Bessotes.
Som en Xavi, en Fèlix, la Pura, l'Anna, en Marià, la Carme i un servidor ...l'Andreu.




Mentres caminem per la pista ens acompanya, en tot moment, els Cingles de la Bola i de Gressolet.




Deixem el PR C-124 i agafem un camí que ens portarà al Cortal dels Cortils, (o cabana de Cortils) on dormirem.
Primer de tot davallar pel Pas dels Cortils ...amb neu!
Pas dels Cortils.


Baixada pel Pas dels Cortils.









Ja queda poc per arribar a la cabana dels Cortils.

Neu i boira ...una combinació interessant"






Cortal dels Cortils (Barraca dels Cortils).
En aquesta barraca dormirem ...nosaltres i quatre excursionistes més que van tenir la mateixa intenció que nosaltres.






Interior de la barraca.
El Fèlix començant el sopar.


Ens farà un plat de profesional.


I tots contents de la seva sopeta calenta ..


En Xavi amb una gana de campionat ...i les mandonguilles que no l'hi caben dins la boca.









Ens llevem d'hora per fer les activitats del dia.
Al costat de la barraca hi ha la font de Cortils que la fem servir per omplir les ampolles.
Al fons es pot veure el cim de la Costa Cabirolera il·luminat pels primer rajos del sol.


En Fèlix, enamorat i coneixador del Cadí, começa a explicar-nos la ruta que farem.







El primer objectiu el Costa Cabirolera.
El Pic de la Costa Cabirolera es retalla a primeres hores del matí.

L'expedició arribant al cim ...amb la Pura com a primera.

Detall de la creu després d'una nit glaçada.

Costa Cabirolera.
Foto colectiva de cim.






El segon objectiu del dia el cim del Comabona.
Aprofitem per caranejar per la Serra de Cortils que la trobem neta de neu.



Aviat, però, comencem a trobar la neu esperada.









Arribem al cim del Comabona.








Fem les fotos de rigor, fem un moss ...i tornada als cotxes.
Davallem cap a la pista de la Jaça on tenim els cotxes.

Baixem per les Costes del Roset.

Final de l'excursió.


Sortida Abril del 2008










         Em pots seguir al Facebook!

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook