Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Andreu Ma diumenge, 20 d’agost de 2006

Carros de Foc és una ruta de muntanya de recorregut circular que uneix els nou refugi d'alta muntanya que hi ha dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.


Distància:............................................................................ 55 km.
Temps:................................................................................ 7 dies.
Desnivell:........................................................................ 9200 mts.
Dificultat:.......................................................................... moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Observacions:......................................................... El punt més elevat que trobarem és el coll de Contraix a 2745 mts, i és la zona més "delicada" de tot el recorregut.



Modalitat en la travessa:
Modalitat Open. És pot començar en qualsevol refugi, sentit i dies. La travessa es pot acabar en el temps que es desitgi, tot i que normalment es fa de 4 a 6 dies.
Modalitat Sky Runner. Es pot començar en qualsevol refugi i sentit. Per ser un "Sky Runner" s'ha d'acabar la travessa en menys de 24 h. Es fa en unes dates concretes. 

 Forfait:
És un petit full on s'han de segellar els segells dels refugis de pas. S'han de segellar tots en menys de 24 h per ser un "Sky Runner" i en més de 24 h, en la modalitat Open, per comprovar que s'ha completat total la travessia.

Reglament:
Es pot començar el recorregut pel refugi que hom vol, i fe-ho en el sentit que es vulgui, però per completar la travessa sempre cal acabar en el refugi d'inici. En la modalita Open l'excursionista decideix els dies que vol emprar en completar el recorregut en funció de la seva condició física o interés paisatgística.

Forfait "Carros de Foc".
Aquest post recopila algunes de les fotos que vam fer (Albert i Andreu) en els set dies de travessa circular pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Llac Sant Maurici. La sortida la comencem des de la població d'Espot amb el bus que ens apropa a l'interior del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany Sant Maurici, i la fem en sentit contrari a les agulles d'un rellotge. Ernest Mallafré-Amitges-Saboredo-Colomers-Restanca-Ventosa i Calvell-Estany Llong-Colomina-Josep Mª Blanc-Ernest Mallafré-Espot.

            Croquis de la travessa
  
   b-web "Carros de Foc"- 








1ª etapa Mallafré - Amitges- Saboredo.
La primera etapa que farem serà amb la visita del refugi de Mallfré, el d'Amitges  i finalment el de Saboredo que aprofitem per sopar i dormir. Comentar que el petit refugi de Saboredo vam estar de luxe, amb poca gent i bon sopar.
Aquesta ruta té una distància d'aprox. 16 km i un desnivell de 900 mts.







Deixem el cotxe particular a la població d'Espot i agafem el bus que ens portarà a la parada del l'Estany de Sant Maurici. A partir d'aquell moment comencem a caminar i ho fem en direcció al refugi guardat d'Ernest Mallafré per "fitxar" el segell del nostre "forfait Carros de Foc".
Vista de l'estany de Sant Maurici, amb al pic de l'Estany a l'esquerra i l'Agulla i pic de Portarró més a la dreta.






Després de recollir el mapa Alpina de la ruta "Carros de Foc" (al reservar la travessa amb la pernoctació i àpats als direrents refugis del Parc, et lliuren aquest mapa, gorra i samarreta) i de segellar el forfait al refugi Ernest Mallafré retornem a l'estany de Sant Maurici per enfilar la pista forestal en direcció al refugi d'Amitges. Per aquesta pista poden circular els taxis 4x4, autoritzats pel parc, que porten gent fins al refugi, també una part d'aquesta pista coincideix amb el GR 11.
En poca estona trobem l'estany de Ratera. Davant i al centre veiem el pic de Pui Pla i més a l'esquerra la cresta de Bassiero.





Després de visitar el refugi, pel tema segell del forgait, gaudim contemplant els voltants de l'estany d'Amitges. Aprofitem que la nostra ruta s'allarga a la vora del llac per gaudir de vistes excepcionals de les muntanyes properes.
Estany d'Amitges i al centre de la foto al fons les Agulles d'Amitges.





A mesura que avancem pel camí se'ns obren noves perspectives.
El pic de Saboredo, que abans era amagat darrera les Agulles, ara surt a la llum a mesura que anem avançant pel camí.






Després vorejarem els EStanys de la Munyidera i el dels Barbs. Per aquest últim és per on conseguirem arribar fins al Port de Ratera, i ho farem superant les pendents pedregoses i herboses que baixen de la serra de Saboredo.
Vista de l'estany dels Barbs. En vermell l'itinerari de pujada en direcció al Port de Ratera.





La pujada fins al port no hi ha cap complicació, trobarem una senda molt marcada i fàcil de fer.
Una fotografia de nosaltres abans d'arribar al port de Ratera. Al fons veiem l'estany d'Amitges, a la dreta el dels Barbs i a l'esquerra l'estany allargat de la Munyidera.






Arribem al port de Ratera.
Port de Ratera.





Una mirada enrere veiem el llac de Port de Ratera i al costat dret trobem el Gran Tuc de Crabes i les Agulles de Crabes. Més lluny localitzarem els dos pollegons dels Encantats barrejats amb les parets, també rocoses, del fons.
Vista est des del Port de Ratera.


Si fem zoom a la fotografia anterior podrem distingir la sil·lueta dels Encantats.





Al port de Ratera tornarem a enllaçar amb el GR 11, però haurem de vigilar en no equivocar-nos de ruta perquè hi han dos GR. El GR 11 principal que mena a la vall de Colomers (direcció nord-oest) i el GR 211.4 que duu al circ de Saboredo (direcció nord-est).
El Port de Ratera és un punt de confluència de dos rutes senyalitzades importants.


Nosaltres agafem el GR 211-4 que surt en direcció nord-est per trobar el refugi de Saboredo.






El camí (GR 211-4) baixa en direcció a una bonica vall farcida de llacs, estanyols i basses arreu. Bé, la veritat és que tot el Parc és farcida de llacs de tota mida, escampades per tot arreu. També trobarem una vall envoltada per crestes, agulles i cimalls ...com la majoria de les zones del Parc Nacional d'Aigüestortes i llac Sant Maurici.
Agulles i crestes de Saboredo.





Passem pel costat de l'Estany de Naut, i amb unes vistes excepcionals de la cresta de Saboredo.










Una estona més de camí i arribem al petit refugi de Saboredo. És un edifici d'una sola planta, amb cuina, menjador i dormitori amb lliteres. El servei WC i dutxa són en un petit edifici al costat del refugi i l'aigua s'escalfa amb plaques solars. Al ser molt petit i amb comoditats limitades els excursionistes no l'agafen per passar la nit, per nosaltres va ser l'autentic refugi d'alta muntanya, amb molta tranquilitat i companyonia entre els muntanyencs.
Refugi de Saboredo.









Penombres de color.
Després del saborós àpat del sopar vam voler fer una volta per fora. Vam aprofitar que erem a prop de l'estany Deth Miel per carregar la càmera de fotos amb espectaculars panoràmiques dels colors dels cimalls del circ de Saboredo.



















2ª etapa Saboredo-Restanca-Ventosa i Calvell.
Aquesta segona etapa és la més llarga i dura de totes, ja que conectarem quatre refugis en un dia.  La distància són més de 19 km i amb un desnivell positiu de més de 1.200 mts.







Abandonem el refugi de Saboredo en bona hora, després d'un bon esmorçar, aprox. a les 8:00. 
Només sortir del refugi que ens trobem amb l'estany de Baish, i amb el cim de Sendrosa al fons.


















3ª etapa Saboredo - Colomers.
Refugi antic de Colomers.




"una vaca amenaçadora"

Port de Caldes.












4ª etapa Colomers - Restanca - Ventosa i Calvell.
Proximitat Coll de la Crestada.


Circ de Restanca.






Refugi i Lac dera Restanca.











5ª etapa Ventosa i Calvell - Estany Llong.



Vall de Colieto.




Tartera de Contraix.

Tartera i Coll de Contraix.



Refugi Estany Llong.


Estany Llong.














6ª etapa Estany Llong - Colomina.

Collada de Dellui.



Cova Estany Tort.


la Portella.



Refugi Colomina.






















7ª etapa Colomina - J.M.Blanc.

Pas de l'Ós.






Refugi J.M.Blanc.



















Deixo una petita mostra de les flors que vam trobar pels senders, camins i corriols del P.N.Aigüestortes i Llac de Sant Maurici.
Calta.

Carlina.

Carlina.

Card deflorat.


Fetgera blanca.

Xicoia florida.

Moixera de Guilla.

Xicoia madurada.

Clavell de pastor o muntanya.

Margarida de muntanya.

Clavell de pastor o muntanya.

Pericó o herba de Sant Joan.

Panical blau.

Ou de reig.





La mateixa sortida gravada en video:




Sortida Agost del 2006






Em pots seguir al Facebook!

One Response so far.

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook