Spain
Spain
Spain

Total de visualitzacions de pàgina:

Òrrius Team dilluns, 9 d’octubre del 2000

Observatori del turó de l'Home

Situat al punt més al del turó de l'Home

L'any 1880 l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques  va tenir l'idea d'instal·lar al cim del Turó de l'Home un refugi-observatori, per la qual cosa va aconseguir la cessió gratuïta del terreny al seu propietari i va engegar una subscripció pública per impulsar el projecte. 

L'estiu de 1881 van començar les obres que primerament consistien en fer un desmunt de part del cim per aconseguir una petita esplanada parcialment protegida pel cim en si mateix.
L'esplanada feta amb grans dificultats per la duresa del terreny, queda finalment en uns 12 per 20 metres.
 
Les obres es van aturar el dia 3 de setembre de 1881, a causa de les violentes tempestes de vent, llamps i trons de final de l'estiu i per l'esgotament dels recursos econòmics, fins ara 2.885,50 ptes.
S'acorda seguir recaptant diners per el projecte i continuar les obres la temporada següent, però el cert és que fins juny de 1884 només es recullen 622,50 ptes.
Aquest recursos eren totalment insuficients per a la continuació del projecte i molt menys per la compra d'aparells i per pagar la nòmina d'un observador meteorològic.  

No va ser fins uns 50 anys després, amb motiu dels Segon Any Polar Internacional, que el Servei Meteorològic de Catalunya de la Generalitat, amb l'empenta i l'entusiasme del doctor Eduard Fontseré, home irrepetible i figura il·lustre de la història de Catalunya, que el vell projecte de construcció del refugi-observatori va rebre un nou i definitiu impuls.

El nou observatori, inaugurat l'estiu de 1932, va ser una caseta de fusta, que va ser el Pavelló de Noruega de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
 

 Els primers observadors, eren uns autèntics herois i entusiastes de la meteorologia.
Vivien en una caseta de fusta, lligada amb cables d'acer a la muntanya, patint tremendes tempestes de vent, aigua, llamps i nevades que pràcticament els deixaven sepultats.
L'observador més conegut per la seva importància i llarga estada a càrrec de d'instal·lació, va ser Fernando Garcia de Castro, que va viure en aquestes condicions més de 36 anys, fins la seva jubilació.


 Fernando Garcia de Castro, ens ha deixat en els seus quaderns, uns relats que posen els pels de punta, quan explica les seves vivències de fenòmens meteorològics extrems que va patir durant la seva llarga estada en aquest minúscul i fràgil refugi al cim de la muntanya.  
La tardor de l'any 1952, la vella caseta de fusta, va rebre unes ventades amb proporcions d'huracà una banda que no estava protegida per la muntanya, vent de Xaloc. Diu que la casa trontollava, estremint-se els fustam de dalt a baix amb cruixits sinistres. Fernando ja estava acostumat a aquelles danses del petit xalet de muntanya, però aquella nit, la cosa ultrapassava tota situació viscuda anteriorment i impulsat pel pànic, va decidir quasi de matinada abandonar el refugi, a pesar del fortíssim vent, la foscor, els llamps i la pluja.
Tot just traspassar la porta, va sortir volant pels aires, anant a caure uns metres més avall, de cap a terra i trencant-se una mà.
 

Aquest accident va aconseguir engegar el projecte de construcció d'una nova caseta, l'any 1954, també de fusta, adossada a l'antiga per la banda nord, que reforçava molt el conjunt i donava més espai per viure amb unes mínimes comoditats.
L'onada d'aire siberià, que afectà Catalunya el hivern de 1956, fred exagerat i persistent que encara recorda, avui en dia, tothom que el va viure, va afectar molt, el nostre amic Fernado. El dia 2 de febrer, primer dia de la invasió freda, el termòmetre va baixar de sobte fins els 20 graus sota cero, ( l'anterior rècord era de 14 negatius) i la situació va durar molts dies. Es va gelar tot, les cisternes d'aigua, es van rebentar les canonades, entrava el vent gelat per totes les escletxes del fustam de les parets, la casa era impossible d'escalfar, el combustible de la calefacció es gastava per moments, diu en els seus relats que fins i tot es gelaven les ampolles de cervesa dins de la casa.
Als anys 70 es va habilitar una carretera, per la nova base dels militars i es va construir el nou refugi d'obra per l'observatori.

No és possible explicar aquí més anècdotes, de nevades i tempestes... Esperem que els visitants actuals, que poden visitar el lloc, còmodament amb els seus vehicles, per la carretera es facin a l'idea dels patiments i esforços d'aquestes persones que ho han fet possible i que puguin gaudir i sentir la mateixa il·lusió que ells, pels núvols, els vents i la grandiositat de la natura. 

Deixa un comentari

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Entrades més vistes

Entrades més vistes

Fotos Pirineuss

Blogs Muntanyencs

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook