Spain
Spain
Spain





Total de visualitzacions de pàgina:

Mapa interactiu

Aquest mapa de Google us ajudarà en la recerca de sortides o excursions que hem fet i resenyat des de que som bloguers. 
Les icones de color vermell corresponen a sortides de senderisme i alguna ferrada. Les de color blau són ascensions d'alta muntanya, majoritàriament de la zona dels Pirineus. Per últim les icones de color groc són sortides o travesses d'alta muntanya, però per coronar exclusivament muntanyes de més de tres mil metres d'altura. 






QUI SOM!


Qui som!
Som els orriencs Andreu i Anna, ens estimem la nostra vida de poble i quan tenim temps visitem altres contrades també de l'àmbit rural.
No som de grans gestes ni de projectes impossibles, les nostres proposstes abracen objectius factibles i de curt recorregut, excepte un somni de difícil compliment ...seguir llegint!

D'on venim! 
L'Anna sempre a portat, i porta, una vida de sommiadora.
Com a bona sommiadora a volgut abraçar projectes engrescadors i de difícil factura ...l'Aneto (3404 m), el Toubkal (4167 m), el Montblanc (4810 m), el Huayna Potosí (6088 m)! ..i sempre ho ha fet acompanyada amb gent també sommiadora i experta amb la progressió en glaceres, canals i crestes!
L'Andreu, però, sempre ha sigut més de "baixa" muntanya i de travesses de senderisme i ho ha compaginat amb la seva afició a la fotografía: Clica l'àlbum incomplet de viatges!

On anem!
Ara la predispossició dels dos ha canviat i els seus projectes també. L'Anna té com objectiu de confeccionar un bloc de muntanya dedicat a la collita del bolet. De moment coneix varies zones boscoses on trobar el Pinatell, el Camagroc i les Trompetes de la Mort, les dates de collita i els plats on millor poder gaudir de cada varietat de bolet.
L'Andreu continúa amb l'afició a la fotografía i amb conèixer una mica més la muntanya ...ara però l'ALTA muntanya.
Els dos tenim com ha projecte de coronar el màxim de cims dels Pirineus..de tot els Pirineus!
Per aixó hem confeccionat una web (de moment allotjada en un servidor gratuït) i on volem acollir tots aquests cims com a panoràmiques de 180º: Clica l'àlbum incomplet de PirineusS.cat

Per què Òrrius Team!
A principis del 2014 voliem crear un blog dedicat a la muntanya i on allotjar totes les nostres sortides i excursions ...amb fotos, videos i tracks.
Quin nom voliem fer servir pel nostre blog i que no sigues personalitzat?  doncs molt sencill!
Ja hem comentat que som d'Òrrius i molt vinculats a les activitats del poble, (sempre que no interfereixi amb alguna sortida a la muntanya ...clar!) com el Pessebre Vivent, o les sortides de l'Andreu de Scéllecs:



I vam decidir de possar-li el nom del nostre poble que tant ens agrada.
Un equip de dos orriencs a la recerca del cim perdut!

Pàgina en construcció.






Exposició de fotografíes



Aquest va ser el nostre eslògan de la nostra primera exposició de fotografies panoràmiques de muntanya. Simplement és una manera d'apropar la muntanya, encara que sigui en fotografies, a la nostra vida quotidiana. Aquestes panoràmiques de muntanya recullen moments fugassos i puntuals on la llum, el color i l'atmòsfera es possen d'acord per ser captats per una càmera fotogràfica.
Ja hem acabat la nostra Festa Major (Òrrius-2016) i també l'exposició a la "Sala de Plens" de l'Ajuntament d'Òrrius. 
M'agradaria poder donar les gràcies a tots aquells que ens han ajudat en el procés.
En primer lloc, volem agrair a Manuel Cusachs per la seva orientació i l'ajuda tècnica, que han estat essencials. Donar les gràcies a la Maite i a la Pepita que porten les gestions municipals d'una manera prou profesional i eficaç. També agrair molt especialment a en Pere Puig que com a regidor de serveis ens va donar totes les facilitats possibles per tirar endavant aquesta exposició, així com en Jordi Rull i a la comissió de festes pel bon funcionament de la Festa Major. 
Per últim fer menció a molts veïns i veïnes que m'han donat petits consells i suggeriments al respecte.
La nostra primera exposició va ser tot un èxit tant de públic, com de felicitacions i crítica rebuda ...no em fa falta ïaïa! ;). 
Va sorprendre, i molt, el tipus de fotografia (panoràmica de 30x90), la qualitat del suport (light panel de 2 cm) i per la resolució de les imatges. Pels visitants veïns d'Òrrius va agradar la varietat de les fotografies de muntanya (crestes, cimalls, canals, cingleres...) i molt especialment dues panoràmiques del poble d'Òrrius. Una d'elles fotografiada a prop del turó Moro Negre (imatge habitual) i l'altra des del turó de Céllecs (gens habitual).
Pels amants i coneixedors de la muntanya es van traslladar, per uns instants, a qualsevol vall o collada en ruta a un refugi, o potser van gaudir d'aquella canal o cresta de camí a un cim.
Encara que el material exhibit va ser el correcte per les dimensions del local, potser va faltar informació en cada una de les panoràmiques per localitzar i ubicar les fotografíes en el seu context real a la muntanya ...una cosa a millorar!
Andreu i Anna.
Per finalitzar deixo quatre fotos fetes en el moment de l'exposició a la Sala de Plens de l'Ajuntament d'Òrrius. Són les que vam poder fer en aquell moment mentres no compartiem explicacions i comentaris amb els visitants.
Aquí trobareu totes les fotografies de l'exposició i un petit comentari informatiu en cada una de elles. 

Exposició Juliol del 2016 -Festa Major d'Òrrius-

Canal del FRESER superior

Què és la canal del Freser superior?
És una conducció d'aigua, feta de pedres lligades amb ciment amb un coronament de taulons de fusta (esporàdicament amb formigó, quan les circunstàncies ho demanen). La canal arrenca de la banda dreta de la resclosa del riu  Freser superior i, després de recórrer uns 4 km, conecta amb el riu de Núria, per alimentar, alhora, les centrals de Daió i del Freser superior.  És posible d'accedir a la canal, tant per la vessant est (Gorgues del Freser), com per l'oest (Gorgues de Núria), i també és possible de moure's en un sentit o en un altre, sempre que respectem l'entorn i tolerem el vertigen. A l'estar en funcionament el seu manteniment és constant i periòdic, i per facilitar les anades i vingudes dels operaris hi trobarem un nombre important de passamans i cables de vida per assegurar el transit dels mateixos.






Mapa de la sortida.




Fitxa tècnica
Distància:..................................................................... aprox. 13 km.
Temps:......................................................... 9 hores amb moltes parades.
Desnivell:................................................ segons track del gps són 700 mts.
Dificultat:.......................................................................... moderada.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:....................................... alpina_puigmal-vall_núria-ulldeter_2014.
Observacions:......................................................... No és un recorregut de senderisme, ni pensat com a camí equipat. Hem de tenir respecte per l'entorn i cura per les instal·lacions que trobem. Qui pateixi de vertigen ho pot passar malament i hem d'estar atents amb els nens.






Baixar track de Wikiloc: 






Aparquem en una petita plana al costat de la pista formigonada que va de la Farga de Queralbs fins a la central elèctrica de Daió. Des de l'aparcament es veu la zona per on hi passa la canal del Freser superior,  les roques de Totlomón.
Aparcament esplanada a prop de Daió.

Pont de Daió.







A l'altre costat del pont trobarem una bifurcació de camins, el que mena al refugi de Coma de Vaca per les gorgues del Freser, (blau) i el que s'enfila per sota de les agulles de Totlomón i que porta al santuari de Núria per les gorgues de Núria (vermell).
L'itinerari vermell mena a les gorgues de Núria, i el de color blau ve de Coma de Vaca.

La senda és molt evident i trepitjada, i no tindrem problemes d'orientació, però és tot pujada.







Pocs metres més amunt coincidirem amb la tuberia per on baixa l'aigua que abans circulava per la canal del Freser superior. És la canonada que suministra la força de l'aigua per fer moure les turbines de la central de Daió de Baix.
En la foto superior es veu que estem pujant per la tartera de la Rata, una zona que també se la coneix com les "Marrades de Totlomón".



Més amunt de les marrades veurem les cingleres de la pared oriental del bloc muntanyós del Puigmal, amb les senda marcada del GR 11 (sota de tot) i la senda dels "Descansadors" (part superior). Totes dues sendes uneixen el poble de Queralbs amb Núria.








Deixem el camí de pujada per enllaçar amb el GR 11 (o camí Vell de Queralbs a Núria) que porta fins al santuari de Núria, i ho fem a prop del pont del Cremal.








Passem al costat de la balma de Sant Rafael, utilitzada en situacions considerades d'emergència per protegir-nos de qualsevol perill (tormentes, llamps, pedregades...).
La balma de sant Rafael és un aixopluc de sis metres de fondària amb un banc de pedra. Aquesta concavitat també se la coneixia antigament com balma Paredada.

La balma està situada al costat del GR 11 o "camí  Vell de Queralbs a Núria".




Més amunt trobarem la canal  que travessa el camí Queralbs-Núria, un innocent cable ens barra el pas, nosaltres endavant. L'aigua de la canal flueix en la mateixa direcció que nosaltres, de oest a est (del riu Núria fins a la central de Daió de Dalt).









Què és la canal del Freser superior?
La canal és feta de pedres lligades amb ciment, amb un coronament de taulons de fusta la pràctica totalitat del recorregut. A vegades, a causa de despreniments de roques, trobarem el coronament de la canal formigonada, per aguantar l'embat de la naturalesa.






Aquesta conducció agafa aigua del  riu de Núria (també del riu Freser a la vessant oriental) i la condueix a una edificació (1.600 m) que l'envia a la central de Daió de Dalt, que es troba emplaçada entre les agulles de les Roques de Totlomón a 1.400 m. En aquesta central s'ajunten les aigues del riu Núria i les del Freser, i la suma de totes dues baixen per una gran canonada que donen l'impuls i la força a les turbines de la central Hidroelèctrica de Daió de Baix (1.180 m).







La canal s'allarga cap al sud, sud-est resseguint les cingleres de Totlomón, i evidentment el pati del marge dret aumenta proporcionalment  al camí recorregut.





Al primer passamà que trobem, amb una passarel·la semi-nova i amb una caiguda considerable, l'Anna fa mitja volta. No es troba segura i prefereix tornar en una altra ocasió amb una baga, mosquetó i talabard.







La canal voreja les cingleres, de vegades excavada a la roca, d'altres per dins,  però la majoria del traçat és a cel obert. També haurem de transitar per zones on el pati, o timba, és considerable i haurem de reforçar la vigilància en aquests llocs.
Si hom pateix de vertigen trobarà molts indrets delicats.








Com he comentat anteriorment, de vegades la canal circula per l'interior de la muntanya o roca i és impossible de fer-ho nosaltres també. Quan aixó passa (varies vegades) trobarem un corriol que ens permet de sortir de la canal i ens porta, de nou, a la mateixa  canal uns metres més enllà.
En la foto superior veiem una senyal vermella (no l'he possat jo) que ens indica la direcció que hem de continuar per trobar la canal uns metres més lluny.

Si continuessim per la canal, trobariem que la mateixa es fica dins la muntanya i ens impedeix de continuar.





En la foto inferior senyalo l'itinerari que s'ha de fer  en la primera ocasió  de sortida de la canal. Com es veu per les fotos la traça no és molt evident i es fa un pèl difícil visualitzar la ruta, la principal ajuda són les incontables marques de color vermell i les fites disperses que trobarem. 
Foto superior feta des de la canal.

La foto de dalt mostra el terreny i vegetació que trobarem fora de la canal.






El corriol per on haurem de passar és molt emboscat i amatollat, però sense presses no hi ha cap dificultat per orientar-nos bé. També és molt important de seguir unes marques de color vermell i varies fites que trobarem en tot el recorregut. Quan abandonem la canal i hem de transitar pels corriols de la cinglera per anar a trobar una altra vegada la canal, haurem de perdre altura varies vegades, i haurem de recuperar aquesta altura també varies vegades ...és el que es coneix com el "puja-baixa" o "pujar-baixar".
En la foto superior veiem les marques que trobarem per orientar-nos millor.


També hi han instal·lats una quantitat important de cables d'acermés de trenta, per assegurar el transit pels camins i per la mateixa canal.




Recorrent la canal descobrirem indrets i construccions metàl·liques sorprenents. Sorprenents per què no t'ho esperes en aquella contrada.
Aquesta canonada i la instal·lació que la sosté, porta l'aigua del riu Núria a la central de Daió de Dalt.




La canonada que veiem està suspesa al buit, uneix dues parets de cinglera oposades i salva un estimball molt pronunciat. Encara que en el video següent no s'aprecia, el pati de la torrentera impressiona.







Després de travessar la canonada tornem a deixar la canal i remuntem la cinglera  per la zona més amable de fer.







El camí de pujada, que és un corriol emboscat i poc trepitjat, el trobarem marcat amb pintura vermella i amb una bona instal·lació de passamans metàl·lics. 
La foto superior és feta dalt de tot de la cinglera, a la banda superior esquerra veiem una part de la canonada que hem visitat anteriorment.




Els passamans són de molta ajuda quan trobem camins costeruts o delicats, però a vegades si hi han zones de difícil grimpada o desgrimpada és millor de reforçar-ho amb altres enginys de seguretat.
Escala metàl·lica vista des de dalt.

Ara vista des de baix.

La mateixa escala vista de lluny.





Tornem a fer un "pujar-baixar" entre les cingleres de Totlomón. En una d'aquestes remuntades veiem els llocs visitats i visualitzem el camí utilitzat fins ara.
A la foto central i a la banda esquerra, veiem les gorgues de Núria i podem intuir els camins de Queralbs a Núria que ja hem vist anteriorment.




En aquesta zona de les Roques de Totlomón haurem de transitar per la canal i per les cingleres, amb un constant "puja-baixa" quan transitem per aquestes últimes. A cada pas que donem trobarem racons espectaculars i no ens decebrà en cap moment.
En la foto superior veiem la central de Daió de Baix des de la canal del Freser superior. Una vista buscada entra la fullaraca de la vegetació de les cingleres de Totlomón.





Continuem el nostre camí pels camins i corriols, fora de la traça de la canal. Un itinerari, com ja he comentat, fàcil de seguir. 
Les fites, passamans i marques de color vermell ens dirigueixen a unes edificacions necessaries pel bon funcionament de la central.




Aquestes edificacions formen part de la central de Daió de Dalt, i s'encarregen de distribuïr les aigües del riu Núria (d'on vinc jo) i les del Freser (on ara hi vaig) per alimentar la central de Daió de Baix mitjançant una llarga i dreta canonada. 
Per la canal que tenim davant flueix l'aigua del riu Freser i que s'aboca a l'edificació que veiem a la dreta.




En aquest punt haurem de deixar la canal per tornar a trobar-la més endavant. Ara l'aigua flueix en direcció contrària al nostre caminar, de est a oest (del riu Freser fins a la central de Daió de Dalt).







Encara queda alguna torrentera i collada per superar a la zona de Totlomón.
Ara baixo.


Ara pujo, travesso la canal formigonada i continuo amunt. En aquí paro per fer un mos.





Quan travesso la canal formigonada, que la podem localitzar a la zona dels cingles del Pou, abandono les torrenteres i agulles de Totlomón i entro a les parets del marge nort de les gorgues del Freser. Aquí també trobarem alguna collada que haurem de superar al ficar-se la canal dins la roca, concretament en dues ocasions.
Deixem enrere les Roques de Totlomón i entrem a una zona més oberta com és el marge septentrional del riu Freser

La foto superior senyala que estem  transitat per la torrentera dels "Fossos", una zona coneguda per molts muntanyencs que volen coronar el Torreneules per aquí.




Uns metres més enllà trobarem una altra sortida de canal per les cingleres conegudes com "de Joan Déu".
Una marca de color vermell i un desdibuixat sender ens indiquen el lloc de sortida.

Aquí no trobarem vegetació espessa, però tampoc un corriol marcat o fitat. Jo vaig enfilar-me per on veia que era més fàcil fer-ho ...fins dalt.






De baixada la vegetació s'espessa i ens costarà trobar el camí correcte. Entre castanyers i alzines hem de trobar una edificació en runes, si aixó passa anem pel bon camí.
De totes maneres hi han marques de color vermell que localitzarem entre la vegetació, les trobarem en troncs d'alzines i roques.




La segona sortida de canal (a la zona de les parets del Freser) la trobarem quan trobem uns nous tensors de cable d'acer, i serà per la torrentera anomenada "Joan de Déu".






Després d'aquesta segona sortida, seguir la canal fins el final. 
De camí fins a la resclosa del Freser trobarem algun rètol cassolà que senyala qui va treballar per la zona, potser equipant els passamans, o el coronament de la canal, o...en tot cas sempre hi ha activitat per la zona.
Uns noms i una data, potser qui va treballar aquí aquell any?

Foto superior. Imatges que mostren que els operaris sempre són per allà.





També trobarem algun tram de canal per entre les roques...






...alguna zona exposada al buit, amb passarel·les metàl·liques per assegurar el flanqueig.






En alguns trams també veurem com la vegetació envaeix la zona, com en la foto següent que la ginesta tapa la canal.






Ja a prop del final o del principi, segons com es miri, trobarem una caseta que serveix com a refugi. Suposo que havia servit per gent vinculada al funcionament de la central hidroelèctrica, ara sembla que ho fa servir gent de muntanya.
Interior del refugi.





Arribem a la resclosa del Freser. Una part de l'aigua del riu és desviat per nodrir les centrals de Daió, i s'utilitza la canal per fer arribar aquesta aigua.
Més o menys al centre de la fotografia veiem, en la llunyania, la caseta del canal (refugi).





Abandonem la canal en qualsevol lloc que veiem més fàcil de baixar, com més a prop de la resclosa millor. Després travessarem el riu (aquell dia vaig passar sense problemes, saltant de pedra en pedra) i enfilarem bosc amunt seguint unes fites. Han desaparegut les marques de color vermell, només servien per seguir la ruta de la canal del Freser superior. 
Les fites són un pèl perdadores, però al final vaig enllaçar amb la senda que baixa a Queralbs.
Una hora més tard arribava a la central de Daió de Baix i a l'explanada on tenim el cotxe aparcat.
Sortida setembre del 2017.

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook