Spain
Spain
Spain





Total de visualitzacions de pàgina:

Els MOAIS de Vallgorguina

Hem deixat la furgoneta camper a la plana del santuari del Corredor, des d'aquí sortirem i aquí tornarem, per acabar l'excursió i per passar la nit.  En una altra ocasió vam visitar la vessant oest del turó del Corredor per descobrir racons i indrets nous. Ara em venen a la memòria el dolmen de Ca l'Arenes, el Pi Cargolat, el mirador del Corredor, massies, fonts, paisatges... una sortida que ens va deixar bon regust i bocassa per repetir.
Aquesta vegada davallarem per la cara est del turó del Corredor, on també ens esperen sorpreses interessants i paisatges encissadors.
Recreació de les escultures de fusta amb un fons de postal.

Mapa de la sortida.






Fitxa tècnica:
Distància:.................................................................. aprox. 16.50 km.
Temps:.......................................................... 7 hores amb moltes parades.
Desnivell:.................................................................... aprox. 500 mts.
Dificultat:................................................................................ fàcil.
Circular:.................................................................................... Si.
Cartografía:............................................. alpina_montnegre_corredor_2015.
Observacions:......................................................... La ruta aquí resenyada és fàcil de fer i seguir. Primer davallarem per la pista forestal que ressegueix el GR 92 fins a la població de Vallgorguina i després enfilarem camí (també per pista forestal) fins a trobar el punt d'inici (el Corredor).









Baixar track de Wikiloc:
Powered by Wikiloc








Darrera del santuari del Corredor trobarem zones d'aparcament amples i variades, nosaltres deixem la furgoneta en un lloc allunyat i tranquil.
Per les fotografies ja veiem que no hi ha molta gent, o almenys no trobem molts vehicles aparcats;)










El camí que utilitzarem és la pràctica totalitat per pista forestal, tant en baixada com en la posterior pujada. Podem afirmar que si hom es baixa aquest track, al seu gps, no trobarà cap dificultat en orientar-se i seguir el camí correcte.
Ja per començar les marques del GR 92 ens acompanyarà un bon tros de camí.

De vegades, si hom vol, pot deixar el GR 92 i escurçar camí per alguna drecera.





En alguna clariana de vegetació les alzines i pins ens deixen observar algunes muntanyes properes.
Una vista del Parc Natural del Montseny.










Com que els dies encara són curts i no volem que ens passi com en l'última excursió que vam arribar a les fosques a la furgoneta, animem la baixada sense perdre gaire temps. Pel camí trobarem els massos del Trull i can Pradell de la Serra.
Mas el TRull.

Mas Pradell de la Serra.





A l'altura del mas Pradell deixem de trobar les marques del GR 92 (el GR segueix per un sender directe a Vallgorguina), però continuem per pista forestal, ampla i neta. Uns metres més enllà trobem un camí, a mà esquerra, que ens portarà a l'esglèsia de Santa Eulàlia de Tapioles.






El conjunt de Santa Eulàlia de Tapioles, format per una església, un cementiri i una casa, es troba dins la finca de Can Pradell de la Serra.
Aquesta església romànica és el resultat de diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles.
El campanar data de l'any 1.850 i el va construir el propietari de la masia de Can Pradell.

A la dreta trobem la casa adossada en ruïnes.

El cementir també va ser construït pel propietari de Can Pradell de la Serra.





Ens reincorporem a la pista per on hem anat baixant, i aviat trobem la sendera (mà dreta) que puja al turonet on hi ha el dolmen de la Pedra Gentil.








El dolmen de la Pedra Gentil.
El dolmen de la Pedra Gentil, d'uns 4.000 anys d'antiguitat, és un sepulcre de cambra simple format per set lloses verticals i una llosa horitzontal de grans dimensions. 

Va ser reconstruït el 1855. Actualment les lloses verticals no ocupen el lloc original i l'horitzontal està trencada. 

En el transcurs del temps s'han fet afegits a algunes lloses verticals amb la finalitat de mantenir l'alçada del monument.  L'any 1987, l'Associació Cultural Vallgorguina va restituir un del pilar lítics (tipus de roca o mineral) que sostenen la pedra de coberta del dolmen i en va adequar l'entorn.








La sabiduria popular diu que des de temps immemorials a Pedra Gentil s'hi han fet rituals màgics, i si hom busca informació al respecta trobarà històries i llegendes que confirmen aquesta preocupació. Són molts els aficionats a l'ocultisme que coneix aquest indret com a lloc d'aquelarres i reunions de bruixes. Si hom visita la zona pot trobar restes d'espelmes, ciris, marques de carbó, restes cremats...que fan suposar un moviment de seguidors dels fenòmens paranormals i bruixeria. Nosaltres vam trobar, al cim del turó de Pedra Gentil, una estructura tosca de refugi o amagatall, possiblement en referència a la llegenda del pescador que va aguaitar les bruixes de la contrada.
Turó de la Pedra Gentil.





Abandonem el turó i tornem a la pista principal. A pocs metres trobarem un sender estret a mà esquerra. L'identificarem perquè hi han uns blocs de formigó que impedeixen el pas de vehicles a motor. En aquí dormen els moais de Vallgorguina, ja que som a poca distància de la riera de Vallgorguina i del poble.
Dels moais de Vallgorguina o del Montnegre poca cosa us puc explicar, que són fets del troc d'un arbre tropical, de textura tova i que medeixen uns dos metres d'altura. Sembla ser que ja fa temps que són fets i possiblement, alguns d'ells, tenien pintura afegida. Nosaltres vam contar set moais, però no tots els trobarem en bon estat.

Primer moai:
El primer moai que vam trobar era poc deteriorat i amb la caractèristica expressió impassible a la cara.

Segon moai:
Al mateix camí que estavem i uns metres més enllà del primer, vam trobar el segon moai. Aquest si que semblava força deteriorat i fet malbé.

Tercer moai:
Continuem en el mateix camí, i uns metres lluny hi ha el tercer moai. El trobem amagat a mà esquerra, amb un possat burleta i de constitució força sencera.

Quart moai:
En aquí abandonem el camí, davant mateix del tercer moai baixa fort un corriol. Aquest corriol torna a enllaçar amb un altre camí (és el mateix que dóna una llarga volta) i en l'encreuament dels dos senders trobarem instal·lat el quart moai.  És un moai imponent i força sencer, amb una mirada escrutadora.

Cinquè moai:
Continuarem com si haguessim donat la volta sencera i no utilitzat una drecera, així doncs, uns metres més de camí trobarem el cinquè moaia. També molt malmès i irreconeixible com a figura de moai.

Sisè moai:
Tampoc sortirem del camí. Uns metres caminant i veurem la sisena figura. Un moai força elaborat i sencer, amb els ulls i boca com a forats.

Setè moai:
Continuarem el camí, ja de sortida, i al final l'últim moai de tota la col·lecció. És una figura alta i amb unes faccions molt treballades, ara sembla força malmesa.










Abandonem aquest bosquet i tornem a enllaçar amb una pista forestal. Atenció que no és la pista del Corredor, sino que és una de privada. No vam trobar cap prohibició de passar o de propietat privada, però vam fer bé de no cridar l'atenció i abandonar el lloc tranquilament.
 Abans de travessar la riera de Vallgorguina (al fons veiem la carretera C-61), vam girar a mà dreta per recórrer-la pel seu marge dret.

El sender és el típic d'un camí de ribera.





Abandonem l'arbreda de la part alta de la serralada, amb les suredes, alzinars, pinedes i ens rodejem amb l'arbreda de ribera (pollancres, platans, vernedes...)






Ja som a punt d'abandonar la riera de Vallgorguina i hem de trobar-nos amb la riera de can Vilar. En aquí ens fotem un embolic i en comptes de continuar per una pista ombrívola, ens fiquem per un carrer del poble. 
Tot i així conseguim enllaçar amb el camí lateral de la riera de can Vilar.
A mig recorregut, per un dels carrers principals, tombem a la dreta per anar a buscar els senders de SL-C 77 i el SL-C 109 que passen per la riera de can Vilar.




Trobarem senyals dels senders locals abans d'ensopegar amb les instal·lacions esportives del poble.
Foto superior amb les senyals dels senders locals.


Instal·lacions esportives a mà esquerra.





Uns metres més enllà del camp de futbol, el sender SL-C 77 s'allunya per un camí a mà dreta, (possiblement el sender recorrerà les fondalades del Sot de l'Alba i del Nané) nosaltres, però, continuarem rectes seguint el SL-C 109.









Aquest sender local (SL-C 109) no el localitzem en el mapa alpina que portem, és possible que sigui un sender de recent senyalització. De totes maneres les marques ens acompanyen un bon tros pista amunt.






Així que superem el mas Casanova d'en Pibernat, comencem a trobar marques del GR 83 (o Camí del Nord, un recorregut d'uns 213 km que conecta la vila de Mataró amb Prada de Conflent. També és un record  de l'exili republicà al final de la Guerra Civil espanyola).
 El GR 83 ens acompanyarà, però, poca estona.





De la mateixa manera que en la baixada anavem alternant pista forestal amb corriols de drecera, en la pujada també podem fer igual. Però atenció que per aquesta zona no hi ha un recorregut senyalitzat que ens porti directament al santuari del Corredor, els que hem conegut a la pujada (SL-C 109) ens abandonen abans d'arribar a dalt, i d'altres que apareixen a mitja pujada (GR 83) i també ens deixen en poca estona.
Sembla ser que anem en la bona direcció, segons la fotografia superior.





L'última bifurcació, que hem d'agafar, pot arribar a ser una mica confusa. Confusa ja que no és una cruïlla evident i clara. Potser seria millor de continuar recta per la pista forestal, fins a trobar la pista que hem fet servir en la baixada i tornar al punt d'origen. Nosaltres hem preferit d'agafar una drecera.
Atenció, tant la pista que continua recta, com la drecera de l'esquerra us portaran al santuari del Corredor. La drecera escurça temps.





La drecera passa pel mig del bosc, amb un sender desdibuixat, però gens perdedor. Aquest sender us portarà directament al santuari.
En sortir de la drecera,  ja veiem el campanar del santuari.





El santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba adossat a una casa de masovers, que ara funciona com a restaurant. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix. Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau.









A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada. A la façana lateral hi ha l'accés a l'església i a l'habitatge (ara restaurant). Aquest té un pas que el comunica amb el temple.
Pati exterior del santuari.

Darrera del santuari.



Avui si que acabem l'excursió amb la llum del dia, ara anirem per endreçar-nos una mica i esperar una estona per sopar...tot dins la furgo-camper. Llàstima que la cuina del restaurant del Corredor encara és tancada, perquè ens donen unes ganes de visitar-lo... sino feu feu una ullada a les especialitats de la casa.


Sortida gener del 2018.

Pel·licula

"127 horas" 
Basada en la història real d'Aron Ralston, un intrèpid muntanyenc i escalador nord-americà que es va fer famós perquè al maig de 2003, durant una escalada pels canons de Utah, va patir una caiguda i va quedar atrapat dins d'una profunda esquerda. Després de diversos dies immobilitzat i incapaç de trobar una solució alternativa, va haver de prendre una dramàtica decisió.

Fotos Pirineuss

Text

Reflexions PErsonals dNIT A LA MUNTANYA by PiK@

16 / setembre / 2010 by PiK@

Dia rere dia, les circunstàncies ens han portat cap al Pirineu.

La nit hi ha estat còmode i trankil.la, sense freD ni humitAt, en un prAt d'herBa flOnja.

El bivac ha estat coNfortable.Res a veure amb akell bivac a peus del cim de Bastiments, on vaig patir tanta set...

O la nit de tempesta sOta la Pica d'Estats, quan l'Aigua no va parar de caure dUrant hores i enS vam mullar finS al moll de l'òs..

L'esperiT de la persOna es cOnstrueiX a partir de l'AcumulaciÓ de vivències i la muntanyA és especialmenT generOsa a proporcionar-les.

Són molteS les experiències de la mUnTanya que enS fan ser més forts, xO la de la niT és una de les més bonikes.

D'entrada, un bivac voldrà dir k l'endemà ja estareM a la muntanya i axo és sempre motiU d'alegria. A més a més, un bivac amb bon temps permet gaudir de la posta i la sortida del sol, un dels espectacles més bells de la natura. Contemplar en silenci com el sol s'Amaga darrere un cim, la claror va morint al fons de la vall i lentament les carenes es pinten de negre, és increïble. I veure els primerS raigs de llum i escalfOr és una experiència gratificant. la nit, especialment a la muntanya, també té moments d'inkietud i de pors. La foscor, els sorolls dels animalS, de l'Aigua o del vent fan estar desvetllat part de la nit. Sovint és dificil dormir i descanÇar en un bivac. Llavors la mirada s'entreté amb les estrelles, amb la lluna si hi ha sort, amb els pensaments íntims, en les converses amb els companys....

L'experiència d'un bivac suposa el contacte directe amb la natura, sense cap més protecció k un sac de dormir.

El primer bivac és una experiència k mai s'oblida. Després en vindran d'altres, alguns bons, altres incòmodes i durs...

Moltes vegades un bivac és una experiència de resistència, a la metereologia, el cansament...

També hi ha akell "espai" x la relació amb el company o colla, llavors la conversa és interminable i l'amistat s'enforteix.

Ara semble k la gent no fa tants bivacs kom abans. La facilitat de les comunicacions, la informació, la tecnologia, refugis, eviten moltes pèrdues de ruta k acaben en un bivac. Els bivacs són exepcionals, putsé x la seva raresa, xo x l'enrikiment personal, cal no oblidar mai l'experiència del bivac, ni k sigui de tant en tant, ni k sigui ben confortable...

PiK@;)


Blogs Muntanyencs

Entrades populars

Feed

Deixa el teu Correu Electrònic:

Lliurat per Òrrius Team

SS

pop-up facebook